Discurs d’investidura

Bon dia a tothom,

Voldria començar la meva intervenció amb un agraïment cap a l’Àngel Ros. És de rebut, fer-lo, perquè institucionalment és el que toca, però també perquè l’Àngel ha dedicat 14 anys com a alcalde a Lleida i han estat molts els encerts per consolidar Lleida com a capital.

També vull tenir unes paraules per l’Antoni Siurana: ell va estructurar la ciutat i li va donar tots els serveis que necessitava per desenvolupar-se, sempre al servei de la cohesió social, en moments difícils on la democràcia s’havia de consolidar.

En referència a les seves intervencions, majoritàriament crítiques: les respecto, però són passat. Entenc que a nou mesos de les eleccions tots tinguin ganes de començar la campanya electoral, però crec que no és el moment.

Sóc alcalde en aquestes circumstàncies. En política no sempre es poden triar les circumstàncies. Tinc molt clar que la legitimitat de l’alcalde no es guanya només amb una votació, es guanya sobretot en el dia a dia al servei dels seus conciutadans.

En el nostre cas els lleidatans i lleidatanes, a qui he procurat servir amb esforç, lleialtat i rigor com a regidor i com a tinent d’alcalde. Ho faré igual com a alcalde, amb més dedicació, responsabilitat i il·lusió encara, si és que es pot.

Els demano, doncs, responsabilitat i lleialtat a la institució, els ofereixo, a tots mà estesa i col·laboració per a construir la ciutat que tots volem.
Vull agrair també a aquells partits que en un moment o altre han garantit l’estabilitat al govern municipal. Cal fer un agraïment sincer en aquest sentit perquè els pactes ens han ajudat a tirar endavant bons projectes per la ciutat. Aquest és un mandat de geometria variable.

Ja s’hi ha referit la portaveu del grup socialista. En clau personal,

Amb l’Agrupació d’electors del Comú:
He pactat… també temes relacionats amb la sostenibilitat.

Amb PP:
He pactat… mesures de planejament que potencien la Seu Vella en el seu camí com a candidata a Patrimoni de la UNESCO.

Amb la Crida:
He pactat… programes relatius a l’habitatge i millores en la gestió dels residus i de les aigües residuals.

Amb ERC:
He pactat…
La redacció del Pla Director del Riu Segre…
Eix Nord-Sud carril bici…

Molts dels projectes que s’acabaran en aquests nou mesos són fruit dels pactes del pressupost del 2016 amb vostès…

Amb Ciutadans:
He pactat… projectes per a la millora de la mobilitat sostenible a la ciutat.

Amb PDECAT:
He pactat…
Posar en marxa eines de promoció del patrimoni…
O el Pla d’usos de l’Horta, que de fet, va aconseguir el consens de totes les forces del ple.

I finalment, vull agrair a la Rosa Maria Salmerón els seu compromís i lleialtat amb el govern municipal.

D’aquest mandat ja s’han escrit moltes pàgines, però avui comença una nova etapa, un nou capítol. Un nou moment on tots els grups d’aquest ple hi són convidats a participar i decidir conjuntament.

No renuncio a l’herència, però encara menys renunciaré a la il·lusió de ser alcalde.

No renunciaré a projectes nous i engrescadors.

No renunciaré a nous consensos. Encara que hi hagi unes eleccions d’aquí a 9 mesos, repeteixo, per mi i per tots els que seiem en aquestes cadires, Lleida i els lleidatans i les lleidatanes han d’estar al capdavant de les nostres prioritats.

Sóc Fèlix Larrosa, amb les meves virtuts i els meus defectes. Exerciré d’alcalde com he exercit de regidor. I, evidentment, canvien les persones, per tant, canviaran algunes polítiques i canviaran les maneres de fer.

Per tant, mà estesa a tothom.

El primer que vaig fer ahir va ser parlar amb tots els grups. Diàleg amb tothom per buscar acords com més amplis millor.

No és casualitat que hagi dedicat bona part del meu discurs a parlar de Diàleg i Pacte.

Diàleg per recuperar projecte, però també Diàleg per recuperar valors, Diàleg per elevar el nivell de la política municipal, Diàleg perquè és el que ens exigeixen els ciutadans.

Aquests darrers dies han estat intensos. No només he parlat amb militants del PSC. He parlat amb molt lleidatans i lleidatanes preocupats perquè aprofitem aquest nou moment per recuperar certs valors bàsics a la política i a la ciutat. Els ciutadans prefereixen el consens a la discussió permanent, els arguments als crits, l’entesa a la confrontació.

Per això em proposo recuperar els valors. Sóc i seré l’alcalde de tots i totes, però ho seré a partir dels valors a què ha d’aspirar qualsevol projecte de progrés que encapçali algú del PSC. La llibertat, la igualtat, la justícia social i la solidaritat vull que siguin els quatre pilars d’aquests nou mesos de mandat. No entenc la política sense aquests valors…

Valguin aquestes paraules de Rafael de Campalans a “Política vol dir pedagogia” per definir la meva actitud:

“Les doctrines polítiques intel·ligents són aquelles que no es presenten com a sistemes definitius i closos, són les que es mostren sota caire modest i humà de postulats contingents i perfectibles, de simples camins d’indefinit millorament…”

M’he referit als grups polítics i als acords, però l’Ajuntament és molt més que això. Són 1.500 treballadors que cada dia amb els seus esforç fan que les polítiques que aquí decidim siguin una realitat, que funcionin els serveis, que la ciutat sigui segura, que estigui neta i que la vida s’obri camí.

Veig aquí els representants de la junta de personal i del comitè d’empresa dels treballadors de l’Ajuntament. Un missatge molt clar cap a ells: l’alcalde és sensible a les vostres inquietuds. Sóc funcionari de l’administració local. Sóc i em sento servidor públic, com els 1.500 companys i companyes de l’Ajuntament.

Avui no és dia de desplegar un programa de govern. Ho faré ben aviat. Però sí que m’agradaria avançar el treball que vull fer en quatre direccions.

Primer Eix: les persones.

L’atenció a les persones ha de ser la principal preocupació del Govern de la Ciutat. Vull que Lleida sigui ciutat de referència en la lluita contra les desigualtats.

I les primeres que hem de protegir són les més grans, especialment aquelles que viuen soles.

Som una societat cada dia més envellida i cal una política decidida per crear les infraestructures i els serveis necessaris perquè les persones grans envelleixin de forma saludable i activa, que els garantim tota l’atenció que requereixen i que els deixem exercir la ciutadania en plenitud.

Per això em comprometo abans del primers 100 dies a presentar un Pla Transversal de Polítiques Actives dirigides a la gent gran.

També vull posar el focus a l’altra banda de la piràmide poblacional: els joves. Aquí m’agradaria proposar un doble compromís: Lleida s’ha de comprometre amb els joves i els joves s’han de comprometre amb Lleida. Ells són el nostre demà i per això les polítiques d’avui les han de sentir com a pròpies.

Segon Eix: els barris

Lleida és la suma de moltes petites realitats veïnals. He lloat la feina d’estructuració que va fer l’Antoni Siurana en els seus mandats. Aquesta és sempre una tasca inacabada i que cal actualitzar als paràmetres del segle XXI.

Cada barri té la seva pròpia identitat i les seves necessitats. És als barris on han de ser possibles els nostres somnis com a ciutadans. És als barris on hi hem de trobar els serveis necessaris per fer-hi vida: escola, salut, cultura, oci. Vull que el foment de la participació ciutadana i els pressupostos participatius s’enfoquin a l’objectiu de millorar les condicions de vida de cadascun dels barris de Lleida.

Això passa per la millora de les vies de participació, per una major implicació de la Paeria en el dia a dia dels barris, per més inversió, però també passa per trobar més compromís amb la ciutadania.

És el que treballarem amb les noves àrees d’innovació social o el Pla Mariola 20.000.

Els confesso que estic una mica preocupat per les actituds incíviques d’alguns que, si ve no són majoritàries, sí que condicionen massa la vida als nostres barris.

Tenim un problema amb l’ incivisme i ens hem d’arromangar per donar-hi solució. Per això els proposo un primer gran pacte de ciutat: un pacte per al civisme. Tots som convidats a consensuar-lo per poder-lo aplicar com més aviat millor.

I quan parlo de Civisme no només parlo de ciutat neta, de carrers endreçats, de cuidar i respectar el mobiliari urbà, de preservar l’espai públic… Parlo d’un nou model de ciutat, sostenible, basada en els principis de l’economia verda, amb baix consum energètic, que s’abasteix tant com sigui possible d’energies renovables, que aposta pel transport públic, per la bicicleta, pel vehicle elèctric…

I que ho fa des del convenciment, des de la voluntat de posar el seu gra de sorra a una lluita global, la del canvi climàtic, però també a una lluita pròpia la d’estimar cada dia més la ciutat i fer-la millor perquè els que ens succeeixin la gaudeixin tant o més que nosaltres.

Tercer Eix: el talent.

Diu el sociòleg Richard Florida que perquè una ciutat pugui competir al món ha de tenir les tres T: Tolerància, Tecnologia i Talent.

Quan he parlat de persones i de barris, he parlat de la tolerància. De crear les condicions perquè Lleida sigui una ciutat amable i tolerant, pels que hi vivim, pels que ens visiten i també pels que puguin venir.

Per les altres dues T, el talent i la tecnologia sens dubte no en fem prou amb les polítiques públiques. Necessitem col·laboració, coresponsabilitat i reciprocitat amb la societat civil. Això vol dir compromís públic amb la nostra universitat, amb les inversions en infraestructures, en l’agilització de tràmits per a nous negocis, però també vol compromís de les empreses, amb inversió privada, amb impuls a la recerca i el desenvolupament, amb l’aposta per sectors de valor afegit.

El talent i la tecnologia han de sorgir d’aquesta col·laboració. L’Àngel Ros va fer bona feina en aquest sentit, i l’hem de continuar i millorar. Lleida té una bona oportunitat. Un espai econòmic on ser referència a Catalunya, Espanya i el món.

Un dels grans reptes de la humanitat al segle XXI és la garantia de seguretat alimentària en el context d’un combat contra els efectes del canvi climàtic. Crec que com a ciutat, amb l’Horta, amb la potent indústria agroalimentària, amb una universitat amb ganes de ser referència en aquest camp, hi tenim un paper destacat a jugar.

Quart Eix: Lleida capital.

Tenim un paper a jugar més enllà dels nostres límits. Lleida és capital. És capital d’una comarca, d’una província, però és més que això: és una capital de Catalunya. Una ciutat que no se sent perifèrica, que vol ser protagonista, que vol ser referència per a tota la geografia catalana.

Mai com ara en la nostra història havíem estat tan ben connectats amb tot el territori. Amb Girona, amb Barcelona, amb Tarragona,… És cert també que en matèria d’infraestructures ens queden assignatures pendents, i aquest alcalde serà el primer a exigir-les a qui correspongui, al govern de l’Estat o al govern de Catalunya…

Serem lleials cap a les institucions del país, però també esperem reciprocitat i interès pels assumptes de Lleida, tan des del Palau de la Generalitat, com del Palau de la Moncloa.

Som també la ciutat que té més contacte per història, per tradició, per relacions econòmiques amb l’Aragó.

El bon veïnatge no entén d’ideologia ni de partidismes polítics. Hem d’aspirar a un bon veïnatge amb l’Aragó. La franja és terra de frontera, terra de contrastos i de mestissatge, però Lleida també ho és.

La política no es pot convertir en un obstacle per al bon veïnatge i posaré tota l’ànima a reconstruir ponts, més enllà dels litigis judicials que continuaran oberts. Per això ja anuncio que una de les primeres accions com alcalde serà reunir-me amb els alcaldes de la Franja. Hem de tornar a ser ciutat de referència per tota la Franja. Ens uneixen vincles familiars, vincles econòmics i comercials, però sobretot tenim un vincle sentimental, que no podem seguir malmetent.

La responsabilitat de Lleida a Catalunya no s’acaba en fer de pont amb l’Aragó. Són temps difícils a la política catalana i a l’espanyola i l’alcalde de Lleida no pot ser aliè al moment que vivim.

La Paeria és la casa dels paers i també del paer en cap. Aquest terme és el que s’utilitza per denominar els alcaldes de Lleida. El terme paer procedeix de la paraula llatina ‘paciarium’, que significa pacificador o “home de pau”. Si Lleida és capital l’alcalde de Lleida té una responsabilitat amb el país.

Home de pau és el que seré a Lleida, però en la mesura que pugui hi contribuiré també a Catalunya i a Espanya. Alguns de vostès han votat els polítics que es troben a la presó o fora del país. Saben que jo sóc un home de paraula i de diàleg, que crec en la política per solucionar tots els conflictes.

Que Lleida sigui un exemple en això, el diàleg i la paraula, depèn de tots nosaltres.

Aquesta és la Lleida que vull compartir amb vosaltres. Junts construirem les bases d’un nou consens basat en el diàleg, la cohesió social i en l’exploració de camins compartits àmpliament per tota la gent de tradició democràtica.

En resum:
Farem canvis,
els farem amb la mà estesa,
amb les persones com a prioritat,
amb una feina intensa als barris,
amb un pacte per al civisme com a bandera,
apostant pel talent i la tecnologia per crear riquesa…

Benvinguts a aquest nou moment!

Gràcies per la seva confiança i per la seva atenció!

Fèlix Larrosa
Alcalde de Lleida