Convertir Lleida en ciutat de referència

Vivim un moment de canvi global. És el moment de les ciutats. Pocs dies després de la votació favorable al Brexit va aparèixer una plataforma ciutadana que reclamava una votació perquè Londres, probablement la ciutat més cosmopolita del món, pogués seguís a la Unió Europea.

Aquella iniciativa ha tingut poc recorregut polític, però és simptomàtica de com ha canviat el món: la tendència a la urbanització és un procés mundial.

El 75% dels europeus viuen en ciutats. Amb un afegit: Europa és la regió mundial on més persones viuen en ciutats mitjanes. I un 60% dels europeus que viuen en ciutats ho fa en ciutats com Lleida, d’entre 100.000 i 300.000 habitants.

Alguna altra dada per si es volen apuntar: les ciutats europees ocupen un 12% del territori, reuneixen un 45% de la població i dels llocs de treball, i concentren el 55% de la renda. A Espanya, aquesta dada encara és més exagerada: les ciutats ocupen un 23% del territori,concentren el 60% de la població i el 70% del PIB.

Les ciutats s’han convertit en nous actors globals, capaces d’exercir lideratges polítics abans reservats només als Estats. Anglaterra mantindria la seva influència mundial sense Londres? Seria capaç Itàlia de mantenir-se com a quarta economia europea sense el poder de ciutats com Milà? París és la primera destinació turística mundial: França seria el mateix sense París? Catalunya seria un referent al món sense Barcelona?

La resposta a aquestes tres preguntes és no.

Parag Khanna, autor d’un llibre anomenat Connectography: Mapping the Future of Global Civilization explica que amb les telecomunicacions i la hiperconnectivitat global la geografia física ha perdut poder. La geografia podia determinar l’èxit o el fracàs de les nacions, però l’èxit o el fracàs de les ciutats el marca la seva capacitat de generar oportunitats gràcies a les noves tecnologies.

Les empreses que representeu tenen la capacitat de prendre decisions i de fer, d’aquesta, una ciutat d’oportunitats.

Jo, com a alcalde de Lleida, em pregunto si aquest paper d’actors globals, de dinamitzadors de l’economia, d’espais on desenvolupar de forma feliç les nostres vides està reservat a les grans ciutats. I la resposta també és no.

A principis de novembre, el centre de recerca del BBVA va publicar un informe sobre les tendències mundials en urbanització que constatava una paradoxa clara:

“Les grans ciutats afavoreixen les economies d’escala, permeten millor transmissió de coneixement i aprenentatge, i són més eficients. Però quan superen una determinada mida generen més desigualtat, problemes de congestió i de contaminació i moltes dificultats d’accés a l’habitatge. A Espanya, Barcelona i Madrid són les ciutats amb més desigualtat i índexs de conflictivitat i criminalitat més grans.”

L’informe del BBVA, en la línia del que diu Parag Khana, és molt esperançador per les ciutats com Lleida. Tenim al davant una gran oportunitat com a ciutat mitjana. Una gran oportunitat que hem de saber aprofitar. En aquest sentit hi ha quatre factors clau que hem de tenir en compte:

  • Millors infraestructures.
  • Especialització sectorial.
  • Millor governança i atracció del talent.
  • Cooperació amb altres ciutats.

Què farem per tenir millors infraestructures? 

  • Articular un debat públic i transparent entre institucions públiques, acadèmiques, partits polítics i societat civil de Lleida i de la seva regió, amb l’objectiu de definir una estratègia conjunta i consensuada de definició de les infraestructures futures que han d’impulsar la competitivitat de l’economia lleidatana.
  • Parlo de tot tipus d’infraestructures, des de les de transport, tant pel que fa a les mercaderies com a les persones, a les d’abastament d’aigua o energia, com també les tecnològiques, com la implantació del 5G i de la fibra òptica.

M’estenc en el que considero la gran infraestructura que ha de vertebrar aquest discurs.

Un projecte que enllaça amb l’especialització sectorial de Lleida:

  • Cal definir un posicionament global de Lleida sobre el Corredor Mediterrani i el Corredor de l’Ebre. No ens podem permetre quedar aïllats d’aquesta gran infraestructura, tant en mode viari, com en mode ferroviari.
  • Per això el dia 10 de desembre presentaré un paquet de mesures a la Taula del Corredor Mediterrani perquè es calendaritzin totes les obres que des de Lleida considerem prioritàries.

En l’àmbit ferroviari:

  • La conversió a l’ample mixt (internacional més ibèric) de l’actual línia convencional Reus-Lleida-Saragossa.
  • L’accés ferroviari al Port de Tarragona, clau pels productes agroramaders de Lleida.
  • Calendarització d’una millora dels servei en alta velocitat entre Lleida i Barcelona.

En l’àmbit viari: 

  • Desdoblament de la N-240 entre Lleida i les Borges Blanques 
  • Finalització dels trams pendents de la A-27 entre Valls i Tarragona per tenir una autovia que garanteixi un bon accés al Port de Tarragona 
  • Per a això, cal un compromís clar i explícit del Govern de Catalunya i del Govern d’Espanya amb la connexió de la plana de Lleida amb els Ports de Barcelona i Tarragona amb ample internacional ferroviari per a mercaderies.

El ministre de Foment, José Luís Ábalos, va anunciar que el 17 de desembre hi haurà una reunió entre Foment i l’Ajuntament de Lleida per resoldre diverses qüestions pendents, entre les quals, el Pla Especial de l’Estació –amb 120.000 metre quadrats de sòl al centre de la ciutat.

 

Especialització sectorial

Lleida és capital d’un territori amb més de 1.000 empreses dedicades al sector agroalimentari, el 67% de les exportacions catalanes en aquest àmbit són de productes nostres, tenim el 56% de la superfície de conreu de Catalunya, el 36% dels treballadors agraris, el 40% de la producció i el 49% dels caps de bestiar.

Mercolleida i la Paeria van coorganitzat el lliurament dels Premis Porc d’Or, que Lleida va acollir divendres amb la presència d’un miler d’empresaris vinculats al sector porcí, reforçant la nostra capitalitat agroalimentària.

Nosaltres som capital i hem d’avançar com som capaços d’avançar en un model que generi més valor afegit. Un debat de fa molts anys, però que s’ha de fer. S’ha de debatre i donar passos endavant.

Sobre aquesta fortalesa hem de generar valor amb aquesta especialització:

Per exemple, hem d’interioritzar el concepte AgroSmart o territori agrari intel·ligent; l’agricultura 4.0 o l’impuls d’start-ups agràries, amb un lideratge rellevant per part de les empreses presents del Parc Científic, apostant per l’I+D i la seva transferència al món agrari.

En aquests moments l’equip de GlobaLleida treballa en dues direccions: en l’Oficina d’Atracció d’Inversions i en la Conferència Internacional pels territoris agraris intel·ligents que es farà a Lleida entre els mesos de març o abril, amb la vocació de liderar el procés de debat per un model econòmic d’una capital del territori, que va més enllà dels límits administratius. Qui fa de capital de Mollerussa, Juneda, Binèfar, Montsó,…? Lleida ha de liderar el debat i les decisions, amb la societat civil, la Universitat i les empreses.

En aquest context, el Pla d’Usos de l’Horta de Lleida té com a finalitat primordial consolidar l’espai obert a l’entorn de la ciutat caracteritzat per les produccions agràries i les funcions lúdiques, culturals o ecològiques associades al conjunt de l’espai. Cal fer possible millorar les rendes de les empreses agràries mitjançant l’assoliment de l’eficiència de les infraestructures i serveis, ordenant i planificant accions concretes.

Cal prioritzar les activitats agrícoles i ramaderes, facilitant la realització dels usos, les construccions, les instal·lacions i les infraestructures necessàries per desenvolupar aquestes activitats per davant d’altres usos o interessos que puguin resultar inconvenients o contradictoris.

I hem d’avançar en termes de transició energètica, i per tant, és cabdal el pla de modernització del reg de l’Horta de Lleida.

Cal potenciar aquelles construccions i instal·lacions que donin valor afegit a les activitats primàries. Hem d’afavorir la implantació d’altres activitats econòmiques relacionades amb l’Horta de Lleida i que permetin generar rendes complementàries als nostres productors.

 

Millora de la governança

Què ha d’inspirar el nostre model de governança? L’excel·lència!

Edward Glaeser, economista especialitzat en el desenvolupament de les ciutats diu: “les ciutats només prosperen si atrauen a gent llesta”.  Per això hem fet que Globalleida creï l’Oficina d’Atracció d’Inversions. Volem captar talent i volem captar inversions perquè posin en valor el talent local.

La Generalitat vol que el nou sector industrial de Torreblanca-Quatre Pilans sigui espai industrial de referència, ben comunicat i que pugui acollir noves empreses que haurien de reforçar la seva implantació a la ciutat.

Una altra de les meves obsessions és la modernització de l’administració local. La Paeria necessita un nou impuls per adaptar-se a les necessitats de la ciutadania. A Lleida s’aplica un sistema de comunicació aplicat a les activitats i les obres que altres ciutats estan copiant. S’han de generar nous perfils i competències per atendre les demandes d’una ciutat moderna exigeix. Veritable modernització de la institució.

 

La cooperació

A diferència dels estats-nació, que es barallaven per recursos i per territoris, les ciutats poden col·laborar, establir sinèrgies i aliances que les reforcin mútuament.
La capitalitat de Lleida no ha d’anar en contra de ningú, sinó que ha de ser capaç d’aprofitar la seva proximitat amb Barcelona.

Hem de recuperar idees de fa anys i, establint xarxa de ciutats, abastir projectes col·lectius. Ho he dit i, fins i tot, en presumeixo, que Lleida és la segona capital de Catalunya des del punt de vista geopolític. Ser ciutat de referència en una àrea de 100 quilòmetres a la rodona, més enllà dels límits administratius i amb una població que dobla la de la pròpia ciutat de Lleida, també és una gran oportunitat. Hem de ser capaços de teixir aliances amb Barcelona. I hem de ser capaços de teixir aliances amb l’Aragó.

Amb l’Aragó ja hem fet la primera passa en ferm cap aquest bon veïnatge amb l’acord de Mequinensa.

Els llegeixo els quatre primers punts de la declaració:

  • Fomentar les aliances de caràcter empresarial, així com la creació de plataformes de cooperació público-privades, per potenciar l’activitat econòmica.
  • Llançar programes conjunts de promoció, intercanvi d’informació i de transferència de coneixement.
  • Avançar en la posada en marxa de nous programes institucionals de col·laboració per reforçar el paper dels nostres territoris com a espais innovadors.
  • Impulsar l’Observatori Territorial de les Infraestructures per desenvolupar una estratègia conjunta de millora de les infraestructures dels nostres territoris i prioritzar la millora de les connexions amb la Xarxa Transeuropea Bàsica de Transports.

Fixin-se que és un bon resum del que els deia: bona governança, bona col·laboració i bones infraestructures. Això és el que necessitem i lideratges claus.

He demanat una reunió amb l’alcalde Toulouse, Jean-Luc Moudenc, per parlar sobre com ens comuniquem amb el sud de França. Portem trenta anys sense parlar d’aquest tema i aquí també ens hem de situar en la mateixa línia, en aquesta capitalitat.

No em tremolarà la mà a l’hora de prendre decisions. Vull que les coses canviïn i abordar canvis positius, amb un horitzó clar. No vull canvis per canvis. No vull entrar en tema polític, però és injust que en els últims anys no es parli de competitivitat territorial, de dinamització econòmica i de com les empreses poden avançar i crear ocupació i riquesa. És tota una generació. És injust.

L’agenda del paer en cap anirà en aquesta direcció. Serem exigents i hem de teixir complicitats per establir un model de futur, sostenible i que ens satisfaci a tots.

Fèlix Larrosa

Paer en Cap