Discurs d’inauguració de la 64ª Edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 33ª Edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola)

Bon dia a tots i totes,

Honorable Consellera, President de la Cambra de Comerç, President de la Diputació, Delegat del Govern, Parlamentaris, Corporació Municipal de Lleida, Director de la Fira de Lleida, Alcaldes i Alcaldesses,

M’honora molt donar-vos la benvinguda a la Fira Agrària de Sant Miquel – Eurofruit en nom de la ciutat de Lleida.

Vull en primer lloc agrair la presència dels 325 expositors que prenen part en aquesta edició. Molt sincerament, gràcies per fer-hi confiança. La vostra participació a  la fira que es referència del sector agroalimentari a Catalunya té com a objectiu final posicionar Lleida com capital a Catalunya, a Espanya, Europa i el món.

Aquests dies, la ciutat de Lleida es posa al servei del progrés de la indústria agroalimentària a escala nacional i internacional, de la qual cosa n’estic molt orgullós,  i on vull destacar l’augment tant d’expositors com de visitants de procedència de més enllà de les nostres fronteres.

Sense anar més lluny, les exportacions a la nostra demarcació han continuat l’estela de semestres anteriors, i el primer semestre de 2018 hem assolit els 942,1 milions d’euros. Un increment del 0,4%. I són les empreses del sector alimentari qui encapçala les exportacions lleidatanes, amb un valor de 577,4 milions d’euros.

Creiem en l’aposta per la internacionalització, així com en la innovació i l’aplicació tecnològica al món rural.  Ho he repetit en algunes ocasions en aquests primers dies de mandat: som i ens sentim ciutat Creativa, del tipus que el sociòleg Richard Florida defineix amb les Tres T: Talent, Tecnologia i Tolerància. I aquestes T també són aplicables al sector i a aquesta fira de Sant Miquel. En cada edició es presenten novetats, nova maquinària més eficient i segura, majors serveis al sector i, sobretot, la incorporació de la tecnologia a l’agricultura i la ramaderia.

Avui les regles del joc són les d’una economia digital globalitzada i hem de ser capaços tots plegats d’assumir la dimensió del repte. El canvi va arribant al món rural i s’accelerarà els pròxims anys. La transformació digital és un repte per al qual ens hem de preparar perquè en això hi va el futur de l’Horta.

Consellera, amics i amigues, jo vull parlar de l’Horta i del nostre món rural. Parlar de l’Horta és parlar de la cohesió social.

Des de el govern de la ciutat, apostem la sostenibilitat social de l’Horta amb millores en les infraestructures, com el pla d’inversions en camins i el nou model de senyalització i la implementació de nous serveis com per exemple, del nou sistema de mobilitat de la T-Horta, o bé, el nou sistema de recollida de residus, com ja existeix a la trama urbana, i avançant en termes de seguretat ciutadana amb la creació de la nova aplicació mòbil que permet localitzar els habitatges. Un altre aspecte ressenyable és el Pla de Telecomunicacions, en fase de finalització, que ha de permetre avançar equiparant les cobertures del món rural al mateix nivell que la trama urbana.

Si m’he referit a la sostenibilitat social ara parlaré del que ha de ser un territori agrari de referència, innovador i competitiu.

Així, destaco el Pla d’Usos de l’Horta de Lleida té com a finalitat primordial consolidar l’espai obert a l’entorn de la ciutat caracteritzat per les produccions agràries i les funcions lúdiques, culturals o ecològiques associades al conjunt de l’espai. Cal fer possible millorar les rendes de les empreses agràries mitjançant l’assoliment de l’eficiència de les infraestructures i serveis, ordenant i planificant accions concretes.

Cal prioritzar les activitats agrícoles i ramaderes, facilitant la realització dels usos, les construccions, les instal·lacions i les infraestructures necessàries per desenvolupar aquestes activitats per davant d’altres usos o interessos que puguin resultar inconvenients o contradictoris. Millorar les infraestructures agràries que permetin una millora de la productivitat, qualitat i distribució dels productes elaborats.

Cal potenciar aquelles construccions i instal·lacions que donin valor afegit a les activitats primàries, com són el emmagatzematge, l’envasat, la manipulació i la transformació, tradicional o innovadora, dels productes obtinguts d’una mateixa explotació agrícola o ramadera. Calen més Fruites Blanch.

Hem d’afavorir la implantació d’altres activitats econòmiques relacionades amb l’Horta de Lleida i que permetin generar rendes complementàries als nostres productors. Com a tall d’exemple, el turisme rural, granges escola, etc.

Hem d’avançar en la implantació d’instal·lacions ambientals d’interès públic. Com els aiguamolls de Rufea.

El desenvolupament de l’Horta de Lleida passa per posar en valor les activitats tradicionals i promoure la innovació i modernització en el sector agrari. Amb aquest objectiu hem d’impulsar la creació de plataformes de dinamització i actuacions específiques per a la promoció de l’activitat agrària innovadora. I és que la qualitat dels productes, ha estat precursora d’una indústria basada en el producte hortofructícola i la ramaderia. Per tal de potenciar aquesta activitat econòmica, he proposat a experts de la Universitat, dels centres de referència en investigació així com a representants dels sectors públics empresarials avançar en el disseny d’un model econòmic i social sostenible.

Hem d’interioritzar el concepte l’AgroSmart, o territori agrari intel·ligent, l’agricultura 4.0 o l’impuls de StartUp Agràries, amb un lideratge rellevant per part de les empreses presents del Parc Científic, apostant per l’I+D i la seva transferència al món agrari. Hem d’avançar en termes de transició energètica, i per tant, és cabdal el pla de modernització del reg de l’Horta de Lleida i agraeixo en aquest punt a la Generalitat la seva col·laboració en el projecte, liderat per la Comunitat General de Regants de l’Horta de Lleida, que farà d’aquest un territori més competitiu.

Aquesta fira és un bé a preservar, un bé a potenciar. Com a Paer en Cap, percebo les ganes del sector per tirar endavant i des de l’administració volem ser els vostres aliats.

Deixeu-me que faci algunes pinzellades del moment sociopolític que tenim al davant. Per saber on volem anar i no repetir errors convé recordar com ha patit la nostra societat els darrers 10 anys.

Sortim d’una etapa en què han concorregut 4 crisis a l’hora: la crisi financera, la crisi econòmica, la crisi política i la crisi de confiança dels ciutadans cap a les institucions.

Afortunadament la crisi financera ha quedat enrere. El crèdit torna a fluir i moltes empreses han pogut recuperat múscul i estan en condicions de generar noves inversions.

Vull ser optimista també amb la crisi econòmica, i parlo de la crisis real, la que ha afectat a les famílies, als nostres conciutadans i conciutadanes. La recuperació econòmica es va obrint camí, com per exemple, indiquen les darreres dades de PIMEC a Lleida presentades ahir, on s’augmenta la creació de feina i la facturació. Amb tot una taxa d’atur que supera el 10% encara és una taxa d’atur massa alta. Com a Alcalde socialdemòcrata el meu deure és intentar que aquesta recuperació no deixi enrere ningú, que sigui el més equitativa possible i que, en paral·lel al creixement dels beneficis, creixem també amb cohesió social a Lleida i a les nostres comarques.

Malgrat totes les dificultats també vull ser optimista amb la crisi política que ha viscut Catalunya i Espanya. Han canviat coses i n’han de canviar més. Però ja estem en un moment nou, un moment de diàleg. Un diàleg que ha de servir per recuperar la confiança perduda. I un cop recuperada aquesta confiança hem de tornar a situar el debat, la negociació de l’encaix de Catalunya a Espanya als parlaments, que és d’on no havia d’haver sortit mai.

Per últim, tenim una crisi que és la més important de totes, que és la de la confiança dels ciutadans en les institucions. I quan parlo d’institucions, parlo de les públiques, però també de les privades. Dels polítics i dels empresaris. Confio que la solució de les tres primeres crisis contribueixi a fer més fàcil la solució d’aquesta quarta solució.

Però no n’hi ha prou. Recuperar la confiança de les institucions amb la ciutadania vol dir que hem d’entendre que l’exigència ètica i cívica dels ciutadans és molt més alta avui que el 2008. Els polítics ja hem rebut moltes lliçons en aquest sentit en els darrers anys i no hi ha altre camí que tornar a la base de la bona política: la transparència en les decisions, la recerca de consensos amplis en la societat més enllà de la política de partit, la coherència entre el que demanem els ciutadans i el que som com a polítics.

Necessitem una política i unes administracions capaces d’entendre les interaccions i els fenòmens de crisis, que es facin càrrec de les novetats i el canvi, una política capaç de reinventar-se a si mateixa contínuament, que no sigui estàtica, intemporal i reactiva, sinó viva i en constant transformació.

Torno al món agrari: què volen dir aquests principis aplicats aquí, a la fira de Sant Miquel. Vol dir que les administracions hem de ser diligents i actives, ser els vostres aliats en aquest moment de canvi, que ens hem d’alinear al servei d’aquest teixit productiu, important per l’economia catalana, i on esperem coresponsabilitat en aquesta aposta.

Totes les administracions hem de defensar els interessos del món agrari català. Estimar-se el país, també vol dir protegeix a aquell que fa els seus aliments.

Consellera, cal que treballem plegats per fer-ho possible. Cal  retornar al camp la dignitat que es mereix. Si demanéssim als pagesos què creuen necessari perquè el camp torni a omplir-se de gent, que hi hagi la renovació generacional tan necessària, segurament rebríem la mateixa resposta: preus justos. Cal fer política pensant en els veritables professionals agraris i que aquesta serveixi per generar un desenvolupament econòmic i de cohesió social al medi rural.

Finalment, la Fira de Sant Miquel és també part de la vida ciutadana i els lleidatans se l’han fet seva sempre. Per això, com a Paer en Cap de Lleida, us convido a gaudir de la nostra fira de referència, que fan gran la nostra ciutat i la posiciona com a capital.

Bona Fira!

Fèlix Larrosa i Piqué

Paer en Cap