Artículos

Trepitjar els barris

Fa gairebé set mesos que vaig arribar a l’alcaldia. Han estat set mesos intensos, de canvis, d’il·lusions, de reptes, d’algun maldecap. Set mesos de molta feina. Set mesos que, ho confesso, no canviaria per res del món: perquè Lleida és la meva ciutat; és on vaig néixer; és on he crescut. És on visc i on he format la meva família. Lleida –els seus barris, la seva gent, les seves virtuts, que són moltes, i els seus defectes– forma part intrínseca de la meva vida.

Vaig assumir l’alcaldia amb una il·lusió immensa, que conservo ben ferma. I amb una responsabilitat enorme, que mantinc intacta. Ser paer en cap equival a compromís, risc i dedicació; vol dir escoltar, valorar, escollir i prendre decisions. I acceptar crítiques, les constructives i les que no.

Des de l’agost de l’any passat n’hem pres moltes de decisions: algunes ben rebudes, d’altres de més difícils; però el balanç que en faig és positiu. Ser paer en cap vol dir, també, afrontar una agenda plena de desafiaments, de reunions, de visites, de discussions.

Tot i que la responsabilitat comporta moltes hores de reunions, despatxos i compromisos, confesso que el millor d’aquesta feina és trepitjar el carrer. És aleshores quan l’alcalde pren consciència dels problemes i dels anhels de la gent. És al carrer, fora de l’edifici noble i majestuós de la Paeria, quan el paer en cap entra en contacte amb la realitat quotidiana.

Aquesta setmana l’agenda m’ha permès estar en contacte directe amb joves cuiners i cuineres, per exemple. Això va passar dilluns, amb motiu del XXX Concurs de Joves Cuiners Àngel Moncusí. Dimarts va tocar viatjar a Madrid per explicar a la capital d’Espanya que Lleida aspira a tot i que vol que el Turó de la Seu Vella obtingui el reconeixement que es mereix. Dimecres vam ser a l’Horta, a la partida de Grenyana: vam visitar el Molí de Cervià, un patrimoni històric que ara ja és propietat de tots els lleidatans i lleidatanes. I vam passejar per la Bordeta per copsar l’estat d’ànim dels veïns i veïnes; i vam anar a l’Aula Municipal de Teatre, al barri de l’Escorxador. Dijous, a la Paeria, els representants dels veïns del Joc de la Bola em van venir a veure al despatx per parlar de projectes de futur, projectes ambiciosos que requeriran esforç i enginy per fer-los realitat. Després vam participar en l’homenatge que el Cicle Anònimes li feia a la Montserrat Canals, una activista social del Clot de les Granotes. Divendres tocava Pardinyes, un barri amb caràcter. “Alcalde, ens ha d’arreglar allò…”; “alcalde, en això anem bé, però en allò altre, no tant,…”; “alcalde…”.

El contacte amb la ciutadania és el més agraït de la feina i, ja que hi som posats faig una altra confessió: entre les felicitacions –que arriben– i les estirades d’orelles –que hi són–, em quedo amb les segones. La crítica m’esperona: sóc conscient que a Lleida, una ciutat que ha progressat moltíssim els darrers anys, queden coses per millorar. Entomo el repte; accepto el desafiament. Les ciutats no avancen des de l’autocomplaença, ni des del cofoisme, ni des de l’excés de confiança. Les ciutats van endavant amb exigència, inconformisme i voluntat de superació. I una tercera confessió: sóc dels que no es conformen.

Endavant, Lleida, ara i sempre!

Inspirats per Lluch

“Penso que a la vida social i política s’han de tenir pocs valors, però molt sòlids, i que un cop adoptats a l’adolescència més madura s’ha de procurar no modificar-los amb el pas del temps excepte quan els fets portin a modificar-los globalment”, declarava el 21 d’abril del 1994 en una entrevista al diari La Vanguardia. Sempre el trobarem a faltar, l’Ernest; afortunadament, però, el seu llegat polític i de pensament perdurarà.

Les polítiques defensades per aquest gran home són la màxima expressió de l’ideari socialdemòcrata que, amb l’excepció d’Espanya, travessa un moment complicat a Europa amb l’emergència, fins i tot, de partits d’ultradreta. Ens trobem en un moment en què, fent servir les paraules de Lluch, ens calen valors molt sòlids. Lluch va fer el que va fer pensant, essencialment, en les persones. En totes les persones. O és que la sanitat pública no ens ha fet una societat millor? Sens dubte, juntament amb l’educació universal, és un dels pilars del nostre estat del benestar, que alguns semblen interessats a fer caure.

Plantejaments com els de Lluch són els que inspiren la política que impulsa el govern de la Paeria, que aquesta setmana ha aprovat el pressupost per al 2019 amb el suport d’altres grups de l’Ajuntament. Uns comptes que són socialdemòcrates en essència. Invertim en la gent gran; a millorar el servei d’atenció a les dones maltractades; en els joves, amb l’impuls d’una nova borsa d’habitatge; en la regeneració de barris; en l’esport de base, fent que totes les famílies que vulguin, també les més vulnerables, tinguin l’oportunitat de dur els seus fills a un club de la ciutat. Invertim, també, en els nostres treballadors públics, que recuperaran una part de l’esforç que van fer durant la crisi amb un increment salarial pactat amb els sindicats; i en més seguretat, amb la incorporació de trenta agents al Cos de la Guàrdia Urbana.

El pressupost per al 2019, inspirat en les tesis de Lluch, és progressista. Amb l’aprovació dels comptes dimecres passat, amb els vots contraris del PDeCAT, ERC, la CUP i El Comú, Lleida guanya, malgrat que alguns partits no ho vulguin.

Lleida: capacitat d’atracció

Dijous passat feia la reflexió en veu alta en una taula que vaig tenir el goig de compartir amb una cinquantena de periodistes de Lleida: algú concep una empresa d’èxit sense un departament comercial?

No n’existeix cap que sigui capaç de créixer sense tenir en nòmina professionals que es trenquen l’esquena vuit o deu o més hores al dia per vendre el producte. Aleshores: per què Lleida, la segona capital de Catalunya, no ha de tenir el seu “departament comercial”? Oi que volem créixer? Oi que volem vendre el nostre “producte”? Oi que volem ser més capital del que som? Doncs arriba el moment de posar fil a l’agulla.

M’explico: el projecte de Pressupost Municipal que l’equip de govern de la Paeria ha elaborat per al 2019 –i que votarem al ple extraordinari de dimecres que ve– contempla una partida per crear l’Oficina d’Atracció d’Inversions (OAI). Per entendre’ns: el nou “departament comercial” de la ciutat, una estructura que tindrà una missió ben definida i que no és altra que generar més riquesa i ocupació i, de retruc, més benestar.

I com ho farem? Primer de tot, posarem negre sobre blanc les virtuts de la nostra indústria, del nostre sector serveis, del nostre sector primari, que són moltes i grans. A continuació, l’Oficina farà una diagnosi sobre els avantatges que atresora Lleida sobre altres ciutats competidores, que no són poques i, un cop elaborat el diagnòstic, els nostres “comercials” –que seran dels millors del mercat– sortiran a captar clients: empreses i grups inversors que busquin oportunitats de negoci en ciutats de primera línia com la nostra. Però no només això: els nostres “comercials” també maldaran perquè les grans, petites i mitjanes empreses de Lleida es facin encara més fortes i més internacionals, ajudant-les a obrir nous mercats.

L’OAI, per tant, serà una eina a disposició dels empresaris i emprenedors d’aquí i d’allà. Neix per ser un motor de creació d’ocupació i d’activitat econòmica, i està concebuda per contribuir a la dinamització de l’economia d’un Ponent cada dia més emergent, amb un objectiu final: millorar la qualitat de vida dels lleidatans i les lleidatanes; oferir-los, en definitiva, més oportunitats.

Treballarem en xarxa; mobilitzarem els recursos que calgui; atraurem (i retindrem) talent de sectors diversos. En aquest projecte, ambiciós, comptarem amb l’experiència dels nostres empresaris, punters en molts àmbits. Amb aquesta eina, que gestionarà Globalleida, convencerem inversors d’aquí i d’altres territoris que s’instal·lin a casa nostra. Europa i el món són el nostre camp d’acció i la nostra ambició és màxima (a la província de Lleida hi ha establertes més de setanta empreses de 20 països dels cinc continents). Al mateix temps, tenim un dels clústers agroalimentaris més potents d’Europa, amb un miler d’empreses del sector ubicades al nostre entorn que donen feina a 10.200 persones. I no oblidem que Lleida genera el 67% de les exportacions agroalimentàries de Catalunya i el 75% del sector frutícola.

En resum: en l’àmbit de la promoció econòmica, la Paeria va a totes, i el projecte de l’OAI és una prova d’aquest fet. Anem a totes, perquè tenim allò que cal per créixer: un teixit productiu fort i dinàmic; coneixement (som un referent en recerca agroalimentària); una ubicació estratègica; bones comunicacions i infraestructures –que millorarem amb l’ajuda d’altres administracions– i, sobretot, talent, que és el nostre principal actiu.

La Paeria va a totes, aquest alcalde va a totes: perquè Lleida és forta. Tenim el convenciment que la capital necessita tenir el seu “departament comercial” per progressar encara més. Els lleidatans i les lleidatanes mereixen tot el benestar i més. I, en aquest context, l’OAI va en la línia marcada per l’equip de Govern de la Paeria: fer de Lleida la ciutat de les oportunitats.

Revolució verda a Lleida

La meitat de la població mundial viu, actualment, a les ciutats i les Nacions Unides preveuen que aquest volum arribarà al 70% l’any 2050. El futur de la humanitat s’escriu, per tant, des de les ciutats –grans, petites o mitjanes– i d’aquestes depèn, també, la salvaguarda d’un dels nostres béns més preuats, el medi ambient. Progrés urbà, progrés social i progrés natural han d’anar de la mà i retroalimentar-se per garantir que l’evolució col·lectiva a què aspirem sigui el màxim de respectuosa amb el planeta i els seus recursos.

En un context de lluita mundial contra el canvi climàtic, la ciutat de Lleida ha iniciat fa temps una revolució verda, que abasta múltiples àmbits i que té per objectiu garantir el nostre progrés sota el segell de la sostenibilitat i tenyit d’un color verd que, d’altra banda, és cada vegada més present en els espais públics que compartim.

Per tot això, el nostre objectiu és generar una més gran sensibilització ambiental dels lleidatans i lleidatanes amb el treball intens que desenvolupa el Govern municipal a través d’eines com la Fundació Lleida 21, la qual coordina, gestiona i dóna suport a projectes de millora ambiental, en la comunicació i sensibilització de la ciutadania i, també, en la recerca de finançament i gestió de subvencions.

Un altre dels motors d’aquest canvi és el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Lleida, que atorga un protagonisme especial a zones naturals tan destacades de Lleida com la canalització del riu Segre, l’Horta de Lleida o el Parc de les Basses. Així mateix, el Pla crea una ronda verda d’un perímetre de 18 quilòmetres, apta per a vianants i bicicletes, unirà totes les àrees naturals que envolten la ciutat. Aquest circuit simbolitza la vocació sostenible del nou POUM que és en la recta final de la seva aprovació definitiva.

L’Ajuntament de Lleida ja ha complert amb escreix el compromís d’augmentar en un 30 per cent els arbres a la ciutat en aquest mandat, una acció que es reflecteix en els boscos urbans de Cappont, de Balàfia i de la Mariola –en la zona del Museu del Clima i del Medi Ambient– i que tindrà continuïtat amb el de Magraners.

Una revolució verda ha d’anar, però, molt més enllà d’ampliar la massa vegetal i forestal en carrers i places. El canvi ha d’arrelar en les màximes capes de la societat i, per aquest motiu, la institució que governa la ciutat s’ha marcat fa temps com a prioritat incorporar criteris de sostenibilitat en tots els seus àmbits d’actuació i estendre’ls a bastament. En són exemples l’assessorament a famílies i comunitats de propietaris per aconseguir un major estalvi energètic o programes educatius de llarga trajectòria com l’Agenda 21 Escolar o les activitats mediambientals del Parc de la Mitjana que sumen més de 25 anys d’història.

La recent renovació integral de l’enllumenat públic amb llum no contaminant i tecnologia led permet un estalvi econòmic d’un milió d’euros a l’any. Altres exemples d’impuls a la sostenibilitat són la nova gestió integrada de tots els edificis i equipaments municipals, la recollida selectiva de residus porta a porta o el nou contracte de serveis per potenciar la mobilitat sostenible. Així mateix, Autobusos de Lleida incorporarà 5 nous busos híbrids als 8 actuals, que circularan per una ciutat que amplia sense aturador la xarxa de carril bicicleta i que dóna suport als usuaris del vehicle elèctric creant zones de càrrega.

Aconseguir la ciutat verda i sostenible que asseguri el nostre progrés és en les mans de tots i totes.

Novembre cultural amb accent lleidatà

Aquesta setmana hem presentat el Festival Internacional Poesia de Lleida, una iniciativa que ja situa la ciutat en el circuit dels festivals poètics del país. El certamen es nodreix de la prolífica, i no sempre prou reivindicada, collita dels nostres autors i de l’estret vincle que Lleida manté amb la Poesia, un diàleg que s’expressa al ritme i so de diverses propostes i formats. Enguany el festival gira entorn de Manuel de Pedrolo i Maria-Mercè Marçal, dos noms remarcables de la literatura catalana. Amb motiu del centenari del naixement de l’autor segarrenc i dels vint anys de l’absència de la poeta d’Ivars d’Urgell es vol reclamar l’atenció que mereixen i, fent valer el preuat Combat dels poetes! del nostre enyorat Màrius Torres, mostrar amb orgull aquest patrimoni.

Una de les cites més esperades a la ciutat pel sector lletraferit és la gala literària amb el lliurament dels premis d’assaig Josep Vallverdú i de poesia Màrius Torres. Les 35 edicions del guardó assagístic i les 23 del poètic acrediten la consolidació d’aquests guardons, que estimulen la creació dels autors i publiquen les obres premiades, que és el que acaba donant sentit a una obra i facilita que arribi als lectors. Cada any l’acte de lliurament s’acompanya d’un espectacle literari de producció pròpia. El 16 de novembre, a la gala, coneixerem la trajectòria personal i poètica de l’estimat poeta Jordi Pàmies, a qui, havent complert 80 anys, ens acostarem amb una mirada més íntima i sincera amb la veu de l’actriu Sílvia Bel i la música de Manuel Veiga i l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.

La música és també protagonista al novembre amb el Festival de Jazz. Les millors figures jazzístiques del moment i referents d’aquest estil delectaran peces innovadores o clàssiques de sempre el públic lleidatà i vingut d’arreu. Precisament el maridatge literari i musical és una fórmula de la qual s’alimenten les diferents arts i aquesta edició Jazz Tardor experimentarà en una de les seves Jam Sessions amb la poesia, que ofereixen dins el festival una sessió única i irrepetible en què poetes i músics improvisaran sobre l’escenari.

Voldria fer esment del concert Mamapop del pròxim dissabte, un projecte d’èxit que ha tornat a omplir l’Auditori Municipal Enric Granados (les entrades ja estan esgotades). S’ha de reconèixer la iniciativa, que ha sorgit del sector privat i que ha aplegat institucions, professionals i la societat civil entorn d’una causa: la lluita contra el càncer de mama. La programació de la LaTemporada apuntala un mes literari i musical, que obre el ventall d’opcions a representacions teatrals, òpera, concerts, etc. cada cop més a l’agenda dels lleidatans i lleidatanes.

La ciutat sempre ha estat impulsora i receptora d’iniciatives innovadores. L’art és un vehicle amb què els i les artistes trameten sensacions de llibertat i d’avantguarda. I precisament aquests dies homenatgem el llegat artístic i cívic de la Petite Galerie de l’Alliance Française, creada fa mig segle i que va ser un dels primers espais d’art alternatius catalans, que va permetre crear complicitats en una època convulsa i de canvis, a les acaballes del franquisme.

Lleida és una ciutat oberta a la creació i hem de ser capaços de continuar teixint aquestes complicitats, ja sigui en les arts literàries, escèniques o audiovisuals. Sóc partícip de l’interès a la ciutat per la cultura i la Paeria, amb la col·laboració de la resta d’administracions i dels agents implicats del sector, reforçarà el seu paper com a promotor cultural, especialment per potenciar la petita i micro producció, per esdevenir més competitiva, capacitada i amb més projecció internacional. El novembre a Lleida ja és referent al món cultural. Treballarem i hem d’aconseguir ser-ho tot l’any.

Impostos: els justos i necessaris

Aquest 2019 serà el setè any consecutiu que Lleida no apuja impostos ni tributs. En set anys ens hem fet nostre el lema de fer més amb menys. L’impuls inicial d’aquesta mesura va ser degut a la voluntat de treure pressió fiscal a les famílies lleidatanes durant la crisi econòmica, però la millora en la gestió dels recursos públics ha permès que la Paeria pogués augmentar la despesa en polítiques socials durant aquests anys, sense que fes falta carregar amb més impostos els lleidatans i lleidatanes.

Malgrat que els impostos municipals, de mitjana, només suposen el 2% del que paguen els ciutadans de Lleida a la hisenda pública, com a alcalde em sembla important mantenir aquest esforç. Això vol dir que el Govern de la Paeria acabarà aquest mandat havent aplicat una rebaixa del 3% en l’Impost de Béns Immobles –el principal tribut de gestió municipal– que, juntament amb la reducció dels valors cadastrals, ha permès un estalvi de milions d’euros per als lleidatans. També hem estat el primer ajuntament a aplicar una bonificació del 80% de l’IBI per a les construccions de l’Horta, decisiva per no castigar aquells que cuiden el nostre territori.

Si els principis en la recaptació són la moderació i la responsabilitat, la principal característica de la despesa és la defensa d’un model de justícia social que permet a Lleida ser capdavantera quant a polítiques d’equitat. Gràcies a la bona gestió d’aquests impostos liderem el rànquing estatal en escoles bressol de titularitat municipal, prestem servei de teleassistència gratuït o els nostres estudiants i jubilats poden viatjar gratuïtament en transport públic.

En un moment que fins i tot els responsables del World Economic Forum de Davos, tradicionals defensors del capitalisme més desregulat, demanen a les administracions que apliquin polítiques socials per tal de no deixar enrere ningú. Lleida comença a recollir els fruits d’aquesta inversió social durant la crisi.

Fruits que es veuen reflectits en dades d’ocupació. La taxa d’atur a la ciutat de Lleida, un 11,72 per cent al mes de setembre d’enguany, s’ha reduït en 2.299 persones en els darrers tres anys i mig, un 22% respecte als 10.267 aturats de començaments de l’any 2015. Una disminució en la qual ha contribuït la iniciativa privada, amb inversions com la del grup Nutreco, que acaba d’inaugurar la nova fàbrica de pinso de Nanta, però on també ha, jugat un paper important serveis municipals com l’IMO Salvador Seguí. En els sis primers mesos del 2018, 258 persones han trobat feina a través del Servei d’Intermediació Laboral, que ha gestionat 450 ofertes d’ocupació de diverses empreses. Tot ajuda a una recuperació, que té retorn. Les llicències d’obres tramitades en el primer semestre d’enguany s’han incrementat un 20,2% respecte al mateix període del 2017.

Els pressupostos de la Paeria dediquen més del 30% dels recursos a programes i serveis de cohesió social, educació i ocupació. El 28 per cent, a serveis per a la ciutat, com la seguretat, la neteja i el transport, i prop del 27 per cent, a inversions i manteniment de l’espai públic. A totes aquestes polítiques cal sumar-hi que, igual com vam fer el 2017, tancarem aquest 2018 amb unes bonificacions fiscals de més 1,5 milions d’euros lligades a programes i entitats socials.

La política de mà estesa, amb voluntat de col·laborar i consensuar amb altres formacions polítiques, ha donat els seus fruits. En un moment polític complicat com l’actual, reforcem Lleida com la capital de les polítiques socials, com un referent a tenir en compte per moltes altres ciutats mitjanes d’aquest país i com una ciutat que fa de la inversió en les persones la seva millor arma contra la desigualtat.

Tots amb la Seu Vella

La ciutat de Lleida avança amb pas ferm en l’etapa decisiva per aconseguir que el Turó de la Seu Vella sigui Patrimoni Mundial de la UNESCO. Aquesta mateixa setmana, la trobada mantinguda amb la Consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs, ha estat un impuls important per treballar conjuntament i sumar sinergies per aconseguir que el conjunt monumental del Turó obtingui un reconeixement que tots desitgem.

La Seu Vella, que tots coneixem i observem amb emoció quan arribem a la nostra ciutat, atresora una història única, que fa que sigui excepcional i universal. De pares a fills s’ha transmès l’evolució de lo nostre Castell a Seu Vella com un dels fets històrics més popularment coneguts, però el conjunt del Turó ha estat testimoni i protagonista de destacats esdeveniments històrics que el fan valedor per ser un símbol i un espai de pau, conciliació i convivència.

La singularitat de la construcció del Claustre és inqüestionable, però també són remarcables el conjunt de diferents arquitectures i elements estilístics que hi conflueixen, com el Campanar de la Seu Vella, una icona per la ciutat. Històricament, hem de recordar que el Castell del Rei – La Suda, que vam recuperar per al públic l’any 2011, va acollir fets destacats per a la configuració política d’Europa com les firmes del Pareatge d’Andorra (1278), pel rei Pere II El Gran o la Querimònia d’Aran (1313), signada pel rei Jaume II d’Aragó. Ja en l’etapa moderna, cal recordar la rellevància de la Seu Vella vinculada a l’Estudi General de Lleida, una de les primeres Universitats europees i la primera de la Corona d’Aragó, a més de ser el primer Campus Universitari d’Europa. A banda dels noms rellevants que van passar per l’Estudi General, com el Papa Calixte III o Vicent Ferrer, cal destacar que de l’Estudi General va sorgir el primer tractat mèdic, l’any 1348, sobre la pesta, obra del Professor de medicina Jaume d’Agramont.

Les fortificacions que envolten la Seu Vella són el testimoni dels períodes de violència, conflictes i guerres, des de l’Imperi Romà fins a la Guerra Civil. El mateix patrimoni que avui és símbol de pau.

Us animo, a tots els lleidatans i les lleidatanes, a viure de primera mà aquest repte en el qual la suma de la il·lusió de tota la ciutadania ens pot donar un impuls decisiu per aconseguir una fita que estic segur que tots i totes desitgem. A la vegada, us encoratjo a presentar les vostres propostes o idees per fer visible el sentiment dels lleidatans per la Seu Vella: seran molt benvingudes.

El poeta Magí Morera, en el seu sonet dedicat al Campanar de la Seu Vella, deia: “A dalt de la muntanya que domina com miranda els bells termes lleidatans, s’enlaira un campanar fet per gegants o per homes de raça gegantina (…).” Asseguro que els lleidatans i les lleidatanes tenim, com hem demostrat en moltes ocasions, una força gegantina per defensar el que estimem. Tots plegats ens en sortirem per tal que el Conjunt Monumental de la Seu Vella sigui declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Lleida, ciutat amiga de la gent gran

Lleida ha de ser una ciutat amiga de la gent gran i s’han d’impulsar mesures a favor d’aquest col·lectiu perquè, entre tots, construïm la ciutat a la qual volem viure. L’envelliment poblacional és una tendència que estem experimentant arreu. La proporció de persones majors de 60 anys està creixent progressivament i s’han d’adaptar les estructures i els serveis perquè incloguin les persones grans, amb les seves necessitats i capacitats.

El perfil i les demandes d’aquest segment de població estan canviant, s’han d’ampliar les activitats que s’ofereixen i obrir canals de comunicació i de relació perquè pugui participar activament en allò que l’afecta de manera directa.

Hem de capgirar estereotips negatius i donar més protagonisme a la nostra gent gran (que no vella), aprofitant el seu potencial, reforçant les seves fortaleses i fent que esdevinguin agents actius. La seva expertesa i coneixements ens han de servir d’exemple i han de contribuir en l’educació i en els valors, respectant els trets característics de cada generació i perquè els uns aprenguem dels altres.

Les persones grans teniu moltes coses a dir i, des de l’equip de govern volem escoltar-vos. Hem de treballar tots plegats en el gran projecte de la ciutat, amb actuacions que impliquin les diferents àrees municipals.

Els últims mesos, l’Àrea de la Gent Gran de la Regidoria de Polítiques per als Drets de les Persones ha tingut reunions sectorials amb el col·lectiu de gent gran per detectar i apuntar quines millores es podrien aplicar a la ciutat per millorar el confort. Han sortit diverses propostes com la freqüència dels autobusos urbans, els temps d’espera als passos de vianants, ampliar voreres o l’accessibilitat als comerços, i una programació cultural adaptada. Són accions variades sobre els equipaments, el comerç, la mobilitat, la salut, l’oci, etc. N’hi ha que estan al nostre abast i intentarem fixar un programa d’actuació per aplicar-les dins d’aquest gran pla transversal de polítiques actives adreçat a les persones grans que presentarem les pròximes setmanes.

Un dels reptes i problemes més importants en aquest grup d’edat és la soledat. Em preocupen les persones que viuen soles i, per aquest fet, hem d’assegurar una infraestructura al seu voltant, la qual els doni suport, tant en l’aspecte sanitari i assistencial, com en l’àmbit relacional i social. Hem de formular polítiques públiques que protegeixin les persones grans des de diferents àmbits. S’ha de pensar en l’habitatge, en el benestar i també en l’autonomia personal. S’han de contrarestar les mancances que puguin tenir i facilitar la conciliació perquè els seus familiars puguin tenir cura dels seus pares i mares, avis i àvies. Però també en el lleure, l’oci i la cultura. No hi ha millor cura que relacionar-te amb les persones que tens al teu voltant o sortir a passejar i parlar de les cabòries diàries. Els equipaments municipals, siguin llars de jubilats, centres cívics o bé centres culturals tenen un paper important que cal potenciar perquè hi hagi una major participació de les persones grans.

M’agradaria comptar amb vosaltres, veure a la ciutat gent gran activa i activista, que s’impliqui en la mesura que vulgui i pugui, i que faci arribar les seves inquietuds, propostes i il·lusions, perquè des de l’equip de govern es puguin valorar i així avançar en un model de ciutat accessible per a tothom, pensat per i amb les persones. La Paeria ha de formar part del vostre entorn, i plegats hem de fer un salt qualitatiu per millorar la vostra qualitat de vida i per construir una ciutat de tots.

Lleida, capdavantera en matèria de sostenibilitat a Catalunya

Lleida serà la primera de les grans ciutats catalanes amb un sistema de recollida porta a porta. Apostem pel medi ambient, i Ciutat Jardí i Vila Montcada seran les primeres zones de la ciutat de la prova pilot. Des de la Paeria apostem, amb fermesa i convenciment, per projectes que estan fent que la nostra ciutat sigui, cada dia, més respectuosa amb el medi ambient.

Durant aquest mandat hem creat els boscos urbans, i hem prioritzat que les plantes i flors que guarneixen la ciutat provinguin dels vivers de l’Ajuntament. Així mateix, en matèria de mobilitat també hem fet avenços importants, augmentant els quilòmetres de carril bicicleta i incorporant vehicles híbrids a les flotes d’autobusos públics.

Protegir el nostre entorn natural i executar polítiques decidides de sostenibilitat implica planificar, amb mitjans i criteris d’eficiència, quin futur volem en el nostre espai de convivència. Aquesta setmana hem presentat el pla pilot de la recollida selectiva porta a porta a dos barris de la ciutat: Ciutat Jardí i Vila Montcada. És un canvi molt important respecte al que tots estàvem acostumats a fer en els darrers anys amb els residus que generem a la llar. Tots els canvis comporten esforç i un període d’adaptació i, en aquest sentit, som conscients que al principi costarà una mica acostumar-se a les noves rutines que comporta aquest sistema però serà per un bé col·lectiu i de ciutat.

Començar el programa pilot de la recollida porta a porta constitueix un pas més i ens fa especial il·lusió perquè és un projecte molt treballat pels tècnics de l’Ajuntament i realitzat amb la seguretat que avançarem molt en sostenibilitat. Amb el porta a porta hi haurà menys soroll als carrers i desapareixeran la majoria de contenidors. Això comportarà més neteja i la millora de l’aspecte de l’entorn urbà.

Des de l’Ajuntament hem previst una campanya informativa i d’ assessorament que hauria de permetre esvair tots els dubtes que pugueu tenir els veïns i veïnes al respecte. Estarem amatents a les preguntes, explicacions i necessitats que ens expresseu els ciutadans i ciutadanes per desenvolupar el projecte de la millor manera possible i sempre pensant a fer de la nostra ciutat un model d’excel·lència en sostenibilitat.

Us animo a sumar-vos a aquest moviment verd, a aquesta Lleida en Verd que estem treballant per fer de la nostra ciutat un municipi on els estàndards mediambientals siguin òptims i ens en puguem sentir orgullosos. Depèn de tots nosaltres. Gràcies per la vostra col·laboració i el vostre compromís.

Responsabilitat, il·lusió i valors

Amb il·lusió màxima i absoluta voluntat de servei, emprenc la meva responsabilitat com a paer en cap de Lleida. Comença una nova etapa per a la ciutat, un nou moment on em marco com a objectiu prioritari atendre les persones, aconseguir progrés i lluitar contra les desigualtat a tots els barris de Lleida. I fer-ho a través del diàleg, el pacte i la mà estesa a tothom: ciutadans, partits polítics, entitats socials, econòmiques i culturals.

Inicio aquest mandat en un context difícil a escala de país i a nou mesos de les eleccions municipals. Són unes circumstàncies no triades, però que m’empenyen encara més a centrar el focus de la gestió municipal en les persones i en els barris. Tinc molt clar que la legitimitat d’un alcalde no es guanya només amb una votació. S’aconsegueix en el dia a dia, al servei dels seus conciutadans, en el nostre cas, els lleidatans i les lleidatanes, als qui he procurat servir amb esforç, lleialtat i rigor com a regidor. Ho faré igualment com a paer en cap, encara amb més dedicació, responsabilitat i il·lusió.

Aquest està sent un mandat complex políticament, per això vull agrair públicament el to i les aportacions de les formacions polítiques de l’oposició en el ple d’investidura. La mà estesa que vaig oferir és sincera i honesta: reclamaré la mateixa responsabilitat i lleialtat a la institució que exigeixo a tots els meus col·laboradors, però governaré amb la bandera del pacte i del diàleg. Ho faré sentint-me un més dels 1.500 treballadors i treballadores de La Paeria. Considero que, del primer a l’últim, són el gran actiu que tenim com a ajuntament.

Lleida és capital. Així ens sentim i així volem ser reconeguts. Agafo ara el testimoni de l’Àngel Ros i de l’Antoni Siurana per donar un nou impuls a Lleida i amb la voluntat de fer Lleida una mica millor cada dia. Aquest seguirà sent el motor de progrés d’aquesta ciutat. Un motor que durant el meu mandat procuraré alimentar amb valors de llibertat, igualtat, justícia social i solidaritat al servei de tots i cadascun dels lleidatans i lleidatanes.

Fèlix Larrosa Piqué
Alcalde de Lleida