Discursos

Jornada SmartAgro – Intervenció

Bon dia a tots i a totes,

L’any 2017, segons la revista especialitzada Agfunder News, la indústria agroalimentària va generava un negoci de 7,8 bilions de dòlars i donava feina al 40% de la població mundial.

La previsió que fa la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura, estima que per a l’any 2050 farà falta un 70% més de producció agrícola per satisfer les necessitats globals del planeta.

En aquest context, i davant d’aquestes xifres i pronòstics aclaparadors, l’índex de digitalització que elabora el Mckinsey Global Institute posava de manifest, tot just l’any passat, que l’agricultura és l’activitat econòmica menys digitalitzada de totes les indústries principals.

Ara bé: l’informe Feeding de future sobre agricultura digital elaborat en el marc de la iniciativa internacional Project Breakthrough, participada per les Nacions Unides, conclou que el 80% de les empreses del sector agroalimentari confia a obtenir avantatges competitius de la digitalització.

Uns ens diuen que queda molta feina per fer i els altres que tenim davant nostre una oportunitat immensa.

No som als Estats Units; no som a Califòrnia; ni a Sylicon Valley. Som a Lleida, una capital envoltada per 19.215 hectàrees verdes de les quals el 70% estan cultivades , que conformen l’Horta, la nostra estimada i valuosa Horta.

En aquest context, permetin-me que manllevi un eslògan publicitari que difon la companyia que, a Catalunya, dirigeix amb encert de fa molts anys el ponent que tinc l’honor de precedir en aquest escenari tan magnífic, Kim Faura: “primer van ser les ciutats intel·ligents, ara és el moment del camp intel·ligent”.

No hi podria estar més d’acord: és l’hora d’elevar l’aposta per l’aplicació de la tecnologia digital al camp, amb la idea d’habilitar nous models de negoci, de millorar els processos productius, d’estalviar costos i de ser més sostenibles.

Felicito els organitzadors de la jornada d’avui, Telefónica i el Grup Segre: no podien haver escollit un lloc millor que Lleida per tractar sobre les oportunitats que s’obren al sector agroalimentari amb la transformació digital.

A la Paeria fa temps que apostem per fer de Lleida una Smart City; i creiem, també,que l’Horta ha de ser Agro Smart.

Partim amb avantatge respecte d’altres ciutats del nostre entorn: ja som un referent del sector agroalimentari al Sud d’Europa, amb un miler d’empreses que donen feina a més de 10.000 persones.

Però hem de ser, també, un referent internacional en innovació, en talent i en coneixement aplicats al sector primari. Tenim molt bones eines: el Fruit Center de l’IRTA; el Departament d’Investigació dels Aliments de la UdL i Globalleida, per exemple.

Però ens calen més infraestructures per fer el gran salt: i quan parlo d’infraestructures no em refereixo només a les clàssiques (viàries i ferroviàries), sinó també, i molt especialment, les tecnològiques.

Convertir Lleida en ciutat de referència

Vivim un moment de canvi global. És el moment de les ciutats. Pocs dies després de la votació favorable al Brexit va aparèixer una plataforma ciutadana que reclamava una votació perquè Londres, probablement la ciutat més cosmopolita del món, pogués seguís a la Unió Europea.

Aquella iniciativa ha tingut poc recorregut polític, però és simptomàtica de com ha canviat el món: la tendència a la urbanització és un procés mundial.

El 75% dels europeus viuen en ciutats. Amb un afegit: Europa és la regió mundial on més persones viuen en ciutats mitjanes. I un 60% dels europeus que viuen en ciutats ho fa en ciutats com Lleida, d’entre 100.000 i 300.000 habitants.

Alguna altra dada per si es volen apuntar: les ciutats europees ocupen un 12% del territori, reuneixen un 45% de la població i dels llocs de treball, i concentren el 55% de la renda. A Espanya, aquesta dada encara és més exagerada: les ciutats ocupen un 23% del territori,concentren el 60% de la població i el 70% del PIB.

Les ciutats s’han convertit en nous actors globals, capaces d’exercir lideratges polítics abans reservats només als Estats. Anglaterra mantindria la seva influència mundial sense Londres? Seria capaç Itàlia de mantenir-se com a quarta economia europea sense el poder de ciutats com Milà? París és la primera destinació turística mundial: França seria el mateix sense París? Catalunya seria un referent al món sense Barcelona?

La resposta a aquestes tres preguntes és no.

Parag Khanna, autor d’un llibre anomenat Connectography: Mapping the Future of Global Civilization explica que amb les telecomunicacions i la hiperconnectivitat global la geografia física ha perdut poder. La geografia podia determinar l’èxit o el fracàs de les nacions, però l’èxit o el fracàs de les ciutats el marca la seva capacitat de generar oportunitats gràcies a les noves tecnologies.

Les empreses que representeu tenen la capacitat de prendre decisions i de fer, d’aquesta, una ciutat d’oportunitats.

Jo, com a alcalde de Lleida, em pregunto si aquest paper d’actors globals, de dinamitzadors de l’economia, d’espais on desenvolupar de forma feliç les nostres vides està reservat a les grans ciutats. I la resposta també és no.

A principis de novembre, el centre de recerca del BBVA va publicar un informe sobre les tendències mundials en urbanització que constatava una paradoxa clara:

“Les grans ciutats afavoreixen les economies d’escala, permeten millor transmissió de coneixement i aprenentatge, i són més eficients. Però quan superen una determinada mida generen més desigualtat, problemes de congestió i de contaminació i moltes dificultats d’accés a l’habitatge. A Espanya, Barcelona i Madrid són les ciutats amb més desigualtat i índexs de conflictivitat i criminalitat més grans.”

L’informe del BBVA, en la línia del que diu Parag Khana, és molt esperançador per les ciutats com Lleida. Tenim al davant una gran oportunitat com a ciutat mitjana. Una gran oportunitat que hem de saber aprofitar. En aquest sentit hi ha quatre factors clau que hem de tenir en compte:

  • Millors infraestructures.
  • Especialització sectorial.
  • Millor governança i atracció del talent.
  • Cooperació amb altres ciutats.

Què farem per tenir millors infraestructures? 

  • Articular un debat públic i transparent entre institucions públiques, acadèmiques, partits polítics i societat civil de Lleida i de la seva regió, amb l’objectiu de definir una estratègia conjunta i consensuada de definició de les infraestructures futures que han d’impulsar la competitivitat de l’economia lleidatana.
  • Parlo de tot tipus d’infraestructures, des de les de transport, tant pel que fa a les mercaderies com a les persones, a les d’abastament d’aigua o energia, com també les tecnològiques, com la implantació del 5G i de la fibra òptica.

M’estenc en el que considero la gran infraestructura que ha de vertebrar aquest discurs.

Un projecte que enllaça amb l’especialització sectorial de Lleida:

  • Cal definir un posicionament global de Lleida sobre el Corredor Mediterrani i el Corredor de l’Ebre. No ens podem permetre quedar aïllats d’aquesta gran infraestructura, tant en mode viari, com en mode ferroviari.
  • Per això el dia 10 de desembre presentaré un paquet de mesures a la Taula del Corredor Mediterrani perquè es calendaritzin totes les obres que des de Lleida considerem prioritàries.

En l’àmbit ferroviari:

  • La conversió a l’ample mixt (internacional més ibèric) de l’actual línia convencional Reus-Lleida-Saragossa.
  • L’accés ferroviari al Port de Tarragona, clau pels productes agroramaders de Lleida.
  • Calendarització d’una millora dels servei en alta velocitat entre Lleida i Barcelona.

En l’àmbit viari: 

  • Desdoblament de la N-240 entre Lleida i les Borges Blanques 
  • Finalització dels trams pendents de la A-27 entre Valls i Tarragona per tenir una autovia que garanteixi un bon accés al Port de Tarragona 
  • Per a això, cal un compromís clar i explícit del Govern de Catalunya i del Govern d’Espanya amb la connexió de la plana de Lleida amb els Ports de Barcelona i Tarragona amb ample internacional ferroviari per a mercaderies.

El ministre de Foment, José Luís Ábalos, va anunciar que el 17 de desembre hi haurà una reunió entre Foment i l’Ajuntament de Lleida per resoldre diverses qüestions pendents, entre les quals, el Pla Especial de l’Estació –amb 120.000 metre quadrats de sòl al centre de la ciutat.

 

Especialització sectorial

Lleida és capital d’un territori amb més de 1.000 empreses dedicades al sector agroalimentari, el 67% de les exportacions catalanes en aquest àmbit són de productes nostres, tenim el 56% de la superfície de conreu de Catalunya, el 36% dels treballadors agraris, el 40% de la producció i el 49% dels caps de bestiar.

Mercolleida i la Paeria van coorganitzat el lliurament dels Premis Porc d’Or, que Lleida va acollir divendres amb la presència d’un miler d’empresaris vinculats al sector porcí, reforçant la nostra capitalitat agroalimentària.

Nosaltres som capital i hem d’avançar com som capaços d’avançar en un model que generi més valor afegit. Un debat de fa molts anys, però que s’ha de fer. S’ha de debatre i donar passos endavant.

Sobre aquesta fortalesa hem de generar valor amb aquesta especialització:

Per exemple, hem d’interioritzar el concepte AgroSmart o territori agrari intel·ligent; l’agricultura 4.0 o l’impuls d’start-ups agràries, amb un lideratge rellevant per part de les empreses presents del Parc Científic, apostant per l’I+D i la seva transferència al món agrari.

En aquests moments l’equip de GlobaLleida treballa en dues direccions: en l’Oficina d’Atracció d’Inversions i en la Conferència Internacional pels territoris agraris intel·ligents que es farà a Lleida entre els mesos de març o abril, amb la vocació de liderar el procés de debat per un model econòmic d’una capital del territori, que va més enllà dels límits administratius. Qui fa de capital de Mollerussa, Juneda, Binèfar, Montsó,…? Lleida ha de liderar el debat i les decisions, amb la societat civil, la Universitat i les empreses.

En aquest context, el Pla d’Usos de l’Horta de Lleida té com a finalitat primordial consolidar l’espai obert a l’entorn de la ciutat caracteritzat per les produccions agràries i les funcions lúdiques, culturals o ecològiques associades al conjunt de l’espai. Cal fer possible millorar les rendes de les empreses agràries mitjançant l’assoliment de l’eficiència de les infraestructures i serveis, ordenant i planificant accions concretes.

Cal prioritzar les activitats agrícoles i ramaderes, facilitant la realització dels usos, les construccions, les instal·lacions i les infraestructures necessàries per desenvolupar aquestes activitats per davant d’altres usos o interessos que puguin resultar inconvenients o contradictoris.

I hem d’avançar en termes de transició energètica, i per tant, és cabdal el pla de modernització del reg de l’Horta de Lleida.

Cal potenciar aquelles construccions i instal·lacions que donin valor afegit a les activitats primàries. Hem d’afavorir la implantació d’altres activitats econòmiques relacionades amb l’Horta de Lleida i que permetin generar rendes complementàries als nostres productors.

 

Millora de la governança

Què ha d’inspirar el nostre model de governança? L’excel·lència!

Edward Glaeser, economista especialitzat en el desenvolupament de les ciutats diu: “les ciutats només prosperen si atrauen a gent llesta”.  Per això hem fet que Globalleida creï l’Oficina d’Atracció d’Inversions. Volem captar talent i volem captar inversions perquè posin en valor el talent local.

La Generalitat vol que el nou sector industrial de Torreblanca-Quatre Pilans sigui espai industrial de referència, ben comunicat i que pugui acollir noves empreses que haurien de reforçar la seva implantació a la ciutat.

Una altra de les meves obsessions és la modernització de l’administració local. La Paeria necessita un nou impuls per adaptar-se a les necessitats de la ciutadania. A Lleida s’aplica un sistema de comunicació aplicat a les activitats i les obres que altres ciutats estan copiant. S’han de generar nous perfils i competències per atendre les demandes d’una ciutat moderna exigeix. Veritable modernització de la institució.

 

La cooperació

A diferència dels estats-nació, que es barallaven per recursos i per territoris, les ciutats poden col·laborar, establir sinèrgies i aliances que les reforcin mútuament.
La capitalitat de Lleida no ha d’anar en contra de ningú, sinó que ha de ser capaç d’aprofitar la seva proximitat amb Barcelona.

Hem de recuperar idees de fa anys i, establint xarxa de ciutats, abastir projectes col·lectius. Ho he dit i, fins i tot, en presumeixo, que Lleida és la segona capital de Catalunya des del punt de vista geopolític. Ser ciutat de referència en una àrea de 100 quilòmetres a la rodona, més enllà dels límits administratius i amb una població que dobla la de la pròpia ciutat de Lleida, també és una gran oportunitat. Hem de ser capaços de teixir aliances amb Barcelona. I hem de ser capaços de teixir aliances amb l’Aragó.

Amb l’Aragó ja hem fet la primera passa en ferm cap aquest bon veïnatge amb l’acord de Mequinensa.

Els llegeixo els quatre primers punts de la declaració:

  • Fomentar les aliances de caràcter empresarial, així com la creació de plataformes de cooperació público-privades, per potenciar l’activitat econòmica.
  • Llançar programes conjunts de promoció, intercanvi d’informació i de transferència de coneixement.
  • Avançar en la posada en marxa de nous programes institucionals de col·laboració per reforçar el paper dels nostres territoris com a espais innovadors.
  • Impulsar l’Observatori Territorial de les Infraestructures per desenvolupar una estratègia conjunta de millora de les infraestructures dels nostres territoris i prioritzar la millora de les connexions amb la Xarxa Transeuropea Bàsica de Transports.

Fixin-se que és un bon resum del que els deia: bona governança, bona col·laboració i bones infraestructures. Això és el que necessitem i lideratges claus.

He demanat una reunió amb l’alcalde Toulouse, Jean-Luc Moudenc, per parlar sobre com ens comuniquem amb el sud de França. Portem trenta anys sense parlar d’aquest tema i aquí també ens hem de situar en la mateixa línia, en aquesta capitalitat.

No em tremolarà la mà a l’hora de prendre decisions. Vull que les coses canviïn i abordar canvis positius, amb un horitzó clar. No vull canvis per canvis. No vull entrar en tema polític, però és injust que en els últims anys no es parli de competitivitat territorial, de dinamització econòmica i de com les empreses poden avançar i crear ocupació i riquesa. És tota una generació. És injust.

L’agenda del paer en cap anirà en aquesta direcció. Serem exigents i hem de teixir complicitats per establir un model de futur, sostenible i que ens satisfaci a tots.

Fèlix Larrosa

Paer en Cap

Santa Cecília 2018

Benvinguts i benvingudes a aquest nou escenari de celebració de la Diada de Santa Cecilia, la patrona de la Guàrdia Urbana de Lleida. Ens trobem en l’entorn més estimat pels lleidatans i les lleidatanes: la Seu Vella.

Les societats s’identifiquen amb joies arquitectòniques com la Seu que, al llarg dels segles, ha canviat d’identitat: ha estat referent religiós; protectora davant els invasors; o icona pels nostres veïns. I aquí la tenim, esplendorosa, estimada, respectada per tots.

Com els monuments, les institucions mantenen la vigència perquè estructuren les col·lectivitats, en són parts intrínseques.

Però amb el pas del temps, canvien per adaptar-se a les noves realitats que demanden les societats modernes.

Avui, la seguretat pública és una d’aquestes necessitats que ens demanen que reforcem i, sobretot que adaptem als nous temps. La Urbana, com tradicionalment hem anomenat al cos, ha tingut en la seva història prioritats diverses.

Potser la més coneguda va ser la de la regulació del transit a les ciutats amb la progressiva invasió dels vehicles a motor.

Avui, quan pensem en la nostra estimada Guàrdia Urbana, pensem en adaptar-nos als nous temps i als nous reptes.

Avui, abordar un model de seguretat ciutadana implica cercar l’equilibri entre el dret a la seguretat col·lectiva i el dret a la llibertat de tots els ciutadans. També, actuar sobre les causes socials que acompanyen una part de la inseguretat, especialment la pobresa i l’exclusió social.

Totes aquestes polítiques han de ser complementàries a qualsevol política de seguretat ciutadana. L’acció policial no és incompatible amb les accions preventives. Per assolir aquest objectiu, són imprescindibles uns cossos policials propers al territori i la ciutadania.

I amb formació i experiència per fer front amb professionalitat i eficiència a les situacions en les que es troba la Guàrdia Urbana de Lleida.

Aposto per un model integrat que ajudi a sumar els esforços de tots els serveis públics; de la societat civil; de les Institucions que afavoreixin la coordinació i la cooperació policial per respondre millor a la demanda de la ciutadania que la seguretat sigui un servei públic de qualitat.

La policia local ha de formar part de la vida quotidiana de Lleida, de tots els barris. Per això una de les primeres mesures que vaig demanar a l’Intendent quan vaig arribar a l’alcaldia van ser les patrulles constants en les zones amb més necessitats, com ara el Centre Històric i, en particular, al barri de la Mariola. Els veïns ens ho demanen.

La policia local ha de tenir una relació activa en la resolució dels problemes diaris de les persones. És així que hem de mirar el futur de la nostra Guàrdia Urbana a partir d’uns pocs però explícits eixos:

Primer eix: Eficiència policial. Hem de recuperar els efectius que hem perdut els darrers anys. Necessitem més agents i millor formats, així com una política de racionalització de la plantilla i de la seva distribució.

Gràcies al Pressupost que vam aprovar ahir, farem una aposta decidida pel rejoveniment de la Guàrdia Urbana de Lleida davant l’anunci del proper Decret de Jubilacions.

Reposarem tots els efectius que es jubilin i, si el Decret ens ho permet, anirem més enllà. Respondrem amb tota energia davant els nous reptes perquè els nostres veïns ens demanen llibertat, civisme i seguretat democràtica.

Segon eix: La prevenció i la protecció social. Com ja he dit, tota política de seguretat ha d’anar acompanyada de polítiques per a la reintegració a la societat dels qui s’han baixat del tren del progrés. L’Ajuntament en vol ser l’actor principal: Estem articulant programes coordinats de Departaments com Serveis Socials amb Urbanisme, amb Joventut o amb la Guàrdia Urbana. I hem de reclamar de la resta d’Administracions, especialment al Govern de Catalunya que no s’ho miri des de la barrera.

Tercer eix: Proximitat. Cal potenciar la proximitat amb el ciutadà amb l’objectiu de prevenir i controlar la delinqüència de “baixa intensitat”. Cal, doncs, articular un projecte on els policies locals s’integrin en els barris i en coneguin el mapa social, amb l’objectiu de realitzar una actuació pro-activa.

Quart eix: Col.laboració policial. Diem-ho clarament. Ens cal una major dotació de Mossos d’Esquadra. Considerem de vital importància la coordinació entre els diferents cossos presents al municipi i on es delimitin les funcions i competències de cadascú.

Acabo, però no vull deixar de fer balanç d’aspectes que han millorat les vostres condicions de treball en aquest 2018.

Al mes de maig es va tancar un Acord de Racionalització de serveis especials que ha reconegut aquest any els torns d’especial penositat.

En el mateix acord s’establia un complement de productivitat per a aquest any vinent que ha representat un important increment econòmic també –i per primera vegada- per a tots els comandaments, des de caporals a inspectors.

Aquest mes de novembre es tanca el procés de mobilitat. N’hi haurà més. S’estan negociant canvis de torns, un increment substancial de la partida de vestuari i una important inversió per adquirir nous vehicles, prevista en el pressupost.

Ha estat, en definitiva, un any de reconeixement a la Guàrdia Urbana de Lleida.

I us demano que sigueu conscients del que la societat us ofereix.

Encetem en poques setmanes un any 2019 ple de reptes que cal interpretar com a noves oportunitats.

En aquest context, el grans objectius són:

Incrementar efectius. Ja ho hem fet els últims anys: del 2015 al 2017 vam incorporar set policies al cos. I aquest any 2018 hem aportat dos efectius i en tenim sis a l’Acadèmia de Policia, que fan vuit.

Però el 2019, gràcies a l’aprovació del nou Pressupost, farem un salt quantitatiu: la Guàrdia Urbana, quan entri en vigor el Decret de Jubilacions, incorporarà 30 agents.

Formar constantment els nostres agents i dotar-los dels mitjans i del vestuari que precisen per la seva feina. I també destinarem una partida a per la compra de nous vehicles.

Finalment, potenciarem un diàleg intern que es compagini amb la disciplina que demana la vostra comesa, són els objectius més propers.

Us demano lleialtat, esperit de servei i de sacrifici. Aquestes són les contrapartides que us demana una societat que us estima i respecta.

Feliç Diada de Santa Cecília!

Fèlix Larrosa
Paer en Cap

Discurs d’inauguració de la 64ª Edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 33ª Edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola)

Bon dia a tots i totes,

Honorable Consellera, President de la Cambra de Comerç, President de la Diputació, Delegat del Govern, Parlamentaris, Corporació Municipal de Lleida, Director de la Fira de Lleida, Alcaldes i Alcaldesses,

M’honora molt donar-vos la benvinguda a la Fira Agrària de Sant Miquel – Eurofruit en nom de la ciutat de Lleida.

Vull en primer lloc agrair la presència dels 325 expositors que prenen part en aquesta edició. Molt sincerament, gràcies per fer-hi confiança. La vostra participació a  la fira que es referència del sector agroalimentari a Catalunya té com a objectiu final posicionar Lleida com capital a Catalunya, a Espanya, Europa i el món.

Aquests dies, la ciutat de Lleida es posa al servei del progrés de la indústria agroalimentària a escala nacional i internacional, de la qual cosa n’estic molt orgullós,  i on vull destacar l’augment tant d’expositors com de visitants de procedència de més enllà de les nostres fronteres.

Sense anar més lluny, les exportacions a la nostra demarcació han continuat l’estela de semestres anteriors, i el primer semestre de 2018 hem assolit els 942,1 milions d’euros. Un increment del 0,4%. I són les empreses del sector alimentari qui encapçala les exportacions lleidatanes, amb un valor de 577,4 milions d’euros.

Creiem en l’aposta per la internacionalització, així com en la innovació i l’aplicació tecnològica al món rural.  Ho he repetit en algunes ocasions en aquests primers dies de mandat: som i ens sentim ciutat Creativa, del tipus que el sociòleg Richard Florida defineix amb les Tres T: Talent, Tecnologia i Tolerància. I aquestes T també són aplicables al sector i a aquesta fira de Sant Miquel. En cada edició es presenten novetats, nova maquinària més eficient i segura, majors serveis al sector i, sobretot, la incorporació de la tecnologia a l’agricultura i la ramaderia.

Avui les regles del joc són les d’una economia digital globalitzada i hem de ser capaços tots plegats d’assumir la dimensió del repte. El canvi va arribant al món rural i s’accelerarà els pròxims anys. La transformació digital és un repte per al qual ens hem de preparar perquè en això hi va el futur de l’Horta.

Consellera, amics i amigues, jo vull parlar de l’Horta i del nostre món rural. Parlar de l’Horta és parlar de la cohesió social.

Des de el govern de la ciutat, apostem la sostenibilitat social de l’Horta amb millores en les infraestructures, com el pla d’inversions en camins i el nou model de senyalització i la implementació de nous serveis com per exemple, del nou sistema de mobilitat de la T-Horta, o bé, el nou sistema de recollida de residus, com ja existeix a la trama urbana, i avançant en termes de seguretat ciutadana amb la creació de la nova aplicació mòbil que permet localitzar els habitatges. Un altre aspecte ressenyable és el Pla de Telecomunicacions, en fase de finalització, que ha de permetre avançar equiparant les cobertures del món rural al mateix nivell que la trama urbana.

Si m’he referit a la sostenibilitat social ara parlaré del que ha de ser un territori agrari de referència, innovador i competitiu.

Així, destaco el Pla d’Usos de l’Horta de Lleida té com a finalitat primordial consolidar l’espai obert a l’entorn de la ciutat caracteritzat per les produccions agràries i les funcions lúdiques, culturals o ecològiques associades al conjunt de l’espai. Cal fer possible millorar les rendes de les empreses agràries mitjançant l’assoliment de l’eficiència de les infraestructures i serveis, ordenant i planificant accions concretes.

Cal prioritzar les activitats agrícoles i ramaderes, facilitant la realització dels usos, les construccions, les instal·lacions i les infraestructures necessàries per desenvolupar aquestes activitats per davant d’altres usos o interessos que puguin resultar inconvenients o contradictoris. Millorar les infraestructures agràries que permetin una millora de la productivitat, qualitat i distribució dels productes elaborats.

Cal potenciar aquelles construccions i instal·lacions que donin valor afegit a les activitats primàries, com són el emmagatzematge, l’envasat, la manipulació i la transformació, tradicional o innovadora, dels productes obtinguts d’una mateixa explotació agrícola o ramadera. Calen més Fruites Blanch.

Hem d’afavorir la implantació d’altres activitats econòmiques relacionades amb l’Horta de Lleida i que permetin generar rendes complementàries als nostres productors. Com a tall d’exemple, el turisme rural, granges escola, etc.

Hem d’avançar en la implantació d’instal·lacions ambientals d’interès públic. Com els aiguamolls de Rufea.

El desenvolupament de l’Horta de Lleida passa per posar en valor les activitats tradicionals i promoure la innovació i modernització en el sector agrari. Amb aquest objectiu hem d’impulsar la creació de plataformes de dinamització i actuacions específiques per a la promoció de l’activitat agrària innovadora. I és que la qualitat dels productes, ha estat precursora d’una indústria basada en el producte hortofructícola i la ramaderia. Per tal de potenciar aquesta activitat econòmica, he proposat a experts de la Universitat, dels centres de referència en investigació així com a representants dels sectors públics empresarials avançar en el disseny d’un model econòmic i social sostenible.

Hem d’interioritzar el concepte l’AgroSmart, o territori agrari intel·ligent, l’agricultura 4.0 o l’impuls de StartUp Agràries, amb un lideratge rellevant per part de les empreses presents del Parc Científic, apostant per l’I+D i la seva transferència al món agrari. Hem d’avançar en termes de transició energètica, i per tant, és cabdal el pla de modernització del reg de l’Horta de Lleida i agraeixo en aquest punt a la Generalitat la seva col·laboració en el projecte, liderat per la Comunitat General de Regants de l’Horta de Lleida, que farà d’aquest un territori més competitiu.

Aquesta fira és un bé a preservar, un bé a potenciar. Com a Paer en Cap, percebo les ganes del sector per tirar endavant i des de l’administració volem ser els vostres aliats.

Deixeu-me que faci algunes pinzellades del moment sociopolític que tenim al davant. Per saber on volem anar i no repetir errors convé recordar com ha patit la nostra societat els darrers 10 anys.

Sortim d’una etapa en què han concorregut 4 crisis a l’hora: la crisi financera, la crisi econòmica, la crisi política i la crisi de confiança dels ciutadans cap a les institucions.

Afortunadament la crisi financera ha quedat enrere. El crèdit torna a fluir i moltes empreses han pogut recuperat múscul i estan en condicions de generar noves inversions.

Vull ser optimista també amb la crisi econòmica, i parlo de la crisis real, la que ha afectat a les famílies, als nostres conciutadans i conciutadanes. La recuperació econòmica es va obrint camí, com per exemple, indiquen les darreres dades de PIMEC a Lleida presentades ahir, on s’augmenta la creació de feina i la facturació. Amb tot una taxa d’atur que supera el 10% encara és una taxa d’atur massa alta. Com a Alcalde socialdemòcrata el meu deure és intentar que aquesta recuperació no deixi enrere ningú, que sigui el més equitativa possible i que, en paral·lel al creixement dels beneficis, creixem també amb cohesió social a Lleida i a les nostres comarques.

Malgrat totes les dificultats també vull ser optimista amb la crisi política que ha viscut Catalunya i Espanya. Han canviat coses i n’han de canviar més. Però ja estem en un moment nou, un moment de diàleg. Un diàleg que ha de servir per recuperar la confiança perduda. I un cop recuperada aquesta confiança hem de tornar a situar el debat, la negociació de l’encaix de Catalunya a Espanya als parlaments, que és d’on no havia d’haver sortit mai.

Per últim, tenim una crisi que és la més important de totes, que és la de la confiança dels ciutadans en les institucions. I quan parlo d’institucions, parlo de les públiques, però també de les privades. Dels polítics i dels empresaris. Confio que la solució de les tres primeres crisis contribueixi a fer més fàcil la solució d’aquesta quarta solució.

Però no n’hi ha prou. Recuperar la confiança de les institucions amb la ciutadania vol dir que hem d’entendre que l’exigència ètica i cívica dels ciutadans és molt més alta avui que el 2008. Els polítics ja hem rebut moltes lliçons en aquest sentit en els darrers anys i no hi ha altre camí que tornar a la base de la bona política: la transparència en les decisions, la recerca de consensos amplis en la societat més enllà de la política de partit, la coherència entre el que demanem els ciutadans i el que som com a polítics.

Necessitem una política i unes administracions capaces d’entendre les interaccions i els fenòmens de crisis, que es facin càrrec de les novetats i el canvi, una política capaç de reinventar-se a si mateixa contínuament, que no sigui estàtica, intemporal i reactiva, sinó viva i en constant transformació.

Torno al món agrari: què volen dir aquests principis aplicats aquí, a la fira de Sant Miquel. Vol dir que les administracions hem de ser diligents i actives, ser els vostres aliats en aquest moment de canvi, que ens hem d’alinear al servei d’aquest teixit productiu, important per l’economia catalana, i on esperem coresponsabilitat en aquesta aposta.

Totes les administracions hem de defensar els interessos del món agrari català. Estimar-se el país, també vol dir protegeix a aquell que fa els seus aliments.

Consellera, cal que treballem plegats per fer-ho possible. Cal  retornar al camp la dignitat que es mereix. Si demanéssim als pagesos què creuen necessari perquè el camp torni a omplir-se de gent, que hi hagi la renovació generacional tan necessària, segurament rebríem la mateixa resposta: preus justos. Cal fer política pensant en els veritables professionals agraris i que aquesta serveixi per generar un desenvolupament econòmic i de cohesió social al medi rural.

Finalment, la Fira de Sant Miquel és també part de la vida ciutadana i els lleidatans se l’han fet seva sempre. Per això, com a Paer en Cap de Lleida, us convido a gaudir de la nostra fira de referència, que fan gran la nostra ciutat i la posiciona com a capital.

Bona Fira!

Fèlix Larrosa i Piqué

Paer en Cap

Parlament 11 de setembre

Salutacions,

La commemoració de la Diada Nacional uneix els catalans i les catalanes al voltant d’un sentiment on tothom hi té cabuda, l’estima a Catalunya, la defensa de les nostres institucions d’autogovern i el desig compartit d’un futur millor per a la nostra societat.

La Seu Vella és el lloc on cada any ens reunim per celebrar la diada. Un espai, un lloc, un símbol. No només de Lleida, sinó de tota Catalunya.

La Seu Vella és testimoni de la llarga història d’aquest poble, de la voluntat de ser, de la resistència en els moments difícils que han patit la ciutat i el país, però també dels moments bons moments. És símbol de la capacitat d’aquesta societat de regenerar-se, de reconstruir-se després de les guerres, de generar progrés després de les crisis. O si ho volen, amb una metàfora més nostrada, de tornar a sembrar després de la pedregada que s’ha endut la collita.

Aquest és el meu primer 11 de setembre com a alcalde i arriba sens dubte en una moment important com a país. Un país que ha viscut un últim any molt agitat políticament, un país que encara no ha deixat del tot enrere les conseqüències de la crisis econòmica, però un país que anhela mirar endavant i construir una Catalunya de futur i de progrés, per tots i cadascun dels catalans i catalanes.

És indefugible en aquest moment per a l’alcalde de tots i totes les lleidatanes, fer referència al conflicte institucional que vivim. Un conflicte greu, amb trencament de consensos polítics que havien estat inalterats en els darrers trenta anys, amb conseqüències personals molt dures pels polítics independentistes que es troben a la presó, i amb risc que el conflicte passi de les institucions al carrer.

També és indefugible la meva responsabilitat com a Paer en cap de ser un “home de pau”. Un home de pau que reivindica el diàleg i el pacte com a cultura de govern i com a garantia de progrés, que vol que els conflictes que tenim es resolguin dins de les institucions polítiques legítimes, que desitja que Catalunya aprofundeixi i millori el seu autogovern i el seu finançament.

L’11 de setembre també és un bon dia per reivindicar els valors del catalanisme polític. Valors àmpliament compartits per la societat catalana, avui menyspreats en nom d’aventures de destí incert. Aventures que, paradoxalment, també alimenten actituds extremes de negació de què és Catalunya. Valguin aquestes paraules de Gaziel a Meditacions en el desert escrites el 1950, en un context ben diferent, però que avui són completament actuals: “si jo governés a Catalunya, a hores d’ara, ho sacrificaria tot, absolutament tot, a la unió dels catalans. No és que sigui aquesta una tasca indispensable: és l’única”

El moment polític és terriblement tens, però aquest país ja té experiència en aixecar-se després de períodes encara molt més foscos. El testimoni de Gaziel precisament ens ho recorda. Som davant d’un nou moment. Després de molts anys d’immobilisme, el govern d’Espanya, per boca del president Pedro Sánchez, ha ofert mà estesa, ha obert un primer camí cap a un acord, cap a una millora de l’autogovern. També m’agafo a les paraules de l’honorable president de la Generalitat parlant de diàleg i negociació en la conferència del 4 de setembre.

No hi ha cap altre camí que el de la legalitat constitucional, que és prou àmplia i flexible per fer possible el diàleg, la negociació i el pacte. No serà segur un camí fàcil, no hi ha varetes màgiques per refer els consensos, caldrà predisposició, paciència i empatia entre tots per tornar a la via del progrés i l’entesa.

També és veritat que ja ho hem fet en altres moments de la història moderna: la Mancomunitat, l’Estatut de la República, la recuperació de la Generalitat van ser possibles després de períodes de gran agitació política. És bo doncs que en aquest 11 de setembre no només mirem enrere pensant en les doloroses derrotes que ha patit aquest país, com la de 1714, sinó que siguem capaços d’inspirar-nos en aquesta capacitat de reacció que tenim els catalans en aquests moments fundacionals.

Lleida és terra de frontera, ciutat de pas, d’intercanvi, de diàleg. No som una excepció a Catalunya ja que aquest adjectius també són aplicables a les altres capitals d’aquest país. En aquesta diada també vull reivindicar el bon veïnatge, la capacitat que hem tingut com a ciutat de ser capital més enllà dels límits administratius de Catalunya.

L’Aragó i sobretot el territori de la Franja forma part del nostre dia a dia. Hi tenim vincles històrics, econòmics i comercials, familiars i sentimentals. És bo que en un dia com avui els reivindiquem en veu alta i fem sentir que la nostra és ciutat d’acollida, generosa i cordial.

El poeta Màrius Torres ho deia a La Ciutat Llunyana: “Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser, que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner, batecs d’aire i de fe”. Són uns versos de 1939, escrits en un context molt diferent. Que aquell somni de Màrius Torres, de reconstrucció de la ciutat com a símbol de la pàtria, malgrat que en bon part complert avui segueixi guiant-nos com a ciutat i com a país.

Som una ciutat de llibertat, de diàleg i de progrés no entenem tampoc Catalunya d’una altra manera. Treballem perquè cada dia aquesta ciutat i aquest país siguin una mica més grans, més integradors, més cívics.

Discurs d’investidura

Bon dia a tothom,

Voldria començar la meva intervenció amb un agraïment cap a l’Àngel Ros. És de rebut, fer-lo, perquè institucionalment és el que toca, però també perquè l’Àngel ha dedicat 14 anys com a alcalde a Lleida i han estat molts els encerts per consolidar Lleida com a capital.

També vull tenir unes paraules per l’Antoni Siurana: ell va estructurar la ciutat i li va donar tots els serveis que necessitava per desenvolupar-se, sempre al servei de la cohesió social, en moments difícils on la democràcia s’havia de consolidar.

En referència a les seves intervencions, majoritàriament crítiques: les respecto, però són passat. Entenc que a nou mesos de les eleccions tots tinguin ganes de començar la campanya electoral, però crec que no és el moment.

Sóc alcalde en aquestes circumstàncies. En política no sempre es poden triar les circumstàncies. Tinc molt clar que la legitimitat de l’alcalde no es guanya només amb una votació, es guanya sobretot en el dia a dia al servei dels seus conciutadans.

En el nostre cas els lleidatans i lleidatanes, a qui he procurat servir amb esforç, lleialtat i rigor com a regidor i com a tinent d’alcalde. Ho faré igual com a alcalde, amb més dedicació, responsabilitat i il·lusió encara, si és que es pot.

Els demano, doncs, responsabilitat i lleialtat a la institució, els ofereixo, a tots mà estesa i col·laboració per a construir la ciutat que tots volem.
Vull agrair també a aquells partits que en un moment o altre han garantit l’estabilitat al govern municipal. Cal fer un agraïment sincer en aquest sentit perquè els pactes ens han ajudat a tirar endavant bons projectes per la ciutat. Aquest és un mandat de geometria variable.

Ja s’hi ha referit la portaveu del grup socialista. En clau personal,

Amb l’Agrupació d’electors del Comú:
He pactat… també temes relacionats amb la sostenibilitat.

Amb PP:
He pactat… mesures de planejament que potencien la Seu Vella en el seu camí com a candidata a Patrimoni de la UNESCO.

Amb la Crida:
He pactat… programes relatius a l’habitatge i millores en la gestió dels residus i de les aigües residuals.

Amb ERC:
He pactat…
La redacció del Pla Director del Riu Segre…
Eix Nord-Sud carril bici…

Molts dels projectes que s’acabaran en aquests nou mesos són fruit dels pactes del pressupost del 2016 amb vostès…

Amb Ciutadans:
He pactat… projectes per a la millora de la mobilitat sostenible a la ciutat.

Amb PDECAT:
He pactat…
Posar en marxa eines de promoció del patrimoni…
O el Pla d’usos de l’Horta, que de fet, va aconseguir el consens de totes les forces del ple.

I finalment, vull agrair a la Rosa Maria Salmerón els seu compromís i lleialtat amb el govern municipal.

D’aquest mandat ja s’han escrit moltes pàgines, però avui comença una nova etapa, un nou capítol. Un nou moment on tots els grups d’aquest ple hi són convidats a participar i decidir conjuntament.

No renuncio a l’herència, però encara menys renunciaré a la il·lusió de ser alcalde.

No renunciaré a projectes nous i engrescadors.

No renunciaré a nous consensos. Encara que hi hagi unes eleccions d’aquí a 9 mesos, repeteixo, per mi i per tots els que seiem en aquestes cadires, Lleida i els lleidatans i les lleidatanes han d’estar al capdavant de les nostres prioritats.

Sóc Fèlix Larrosa, amb les meves virtuts i els meus defectes. Exerciré d’alcalde com he exercit de regidor. I, evidentment, canvien les persones, per tant, canviaran algunes polítiques i canviaran les maneres de fer.

Per tant, mà estesa a tothom.

El primer que vaig fer ahir va ser parlar amb tots els grups. Diàleg amb tothom per buscar acords com més amplis millor.

No és casualitat que hagi dedicat bona part del meu discurs a parlar de Diàleg i Pacte.

Diàleg per recuperar projecte, però també Diàleg per recuperar valors, Diàleg per elevar el nivell de la política municipal, Diàleg perquè és el que ens exigeixen els ciutadans.

Aquests darrers dies han estat intensos. No només he parlat amb militants del PSC. He parlat amb molt lleidatans i lleidatanes preocupats perquè aprofitem aquest nou moment per recuperar certs valors bàsics a la política i a la ciutat. Els ciutadans prefereixen el consens a la discussió permanent, els arguments als crits, l’entesa a la confrontació.

Per això em proposo recuperar els valors. Sóc i seré l’alcalde de tots i totes, però ho seré a partir dels valors a què ha d’aspirar qualsevol projecte de progrés que encapçali algú del PSC. La llibertat, la igualtat, la justícia social i la solidaritat vull que siguin els quatre pilars d’aquests nou mesos de mandat. No entenc la política sense aquests valors…

Valguin aquestes paraules de Rafael de Campalans a “Política vol dir pedagogia” per definir la meva actitud:

“Les doctrines polítiques intel·ligents són aquelles que no es presenten com a sistemes definitius i closos, són les que es mostren sota caire modest i humà de postulats contingents i perfectibles, de simples camins d’indefinit millorament…”

M’he referit als grups polítics i als acords, però l’Ajuntament és molt més que això. Són 1.500 treballadors que cada dia amb els seus esforç fan que les polítiques que aquí decidim siguin una realitat, que funcionin els serveis, que la ciutat sigui segura, que estigui neta i que la vida s’obri camí.

Veig aquí els representants de la junta de personal i del comitè d’empresa dels treballadors de l’Ajuntament. Un missatge molt clar cap a ells: l’alcalde és sensible a les vostres inquietuds. Sóc funcionari de l’administració local. Sóc i em sento servidor públic, com els 1.500 companys i companyes de l’Ajuntament.

Avui no és dia de desplegar un programa de govern. Ho faré ben aviat. Però sí que m’agradaria avançar el treball que vull fer en quatre direccions.

Primer Eix: les persones.

L’atenció a les persones ha de ser la principal preocupació del Govern de la Ciutat. Vull que Lleida sigui ciutat de referència en la lluita contra les desigualtats.

I les primeres que hem de protegir són les més grans, especialment aquelles que viuen soles.

Som una societat cada dia més envellida i cal una política decidida per crear les infraestructures i els serveis necessaris perquè les persones grans envelleixin de forma saludable i activa, que els garantim tota l’atenció que requereixen i que els deixem exercir la ciutadania en plenitud.

Per això em comprometo abans del primers 100 dies a presentar un Pla Transversal de Polítiques Actives dirigides a la gent gran.

També vull posar el focus a l’altra banda de la piràmide poblacional: els joves. Aquí m’agradaria proposar un doble compromís: Lleida s’ha de comprometre amb els joves i els joves s’han de comprometre amb Lleida. Ells són el nostre demà i per això les polítiques d’avui les han de sentir com a pròpies.

Segon Eix: els barris

Lleida és la suma de moltes petites realitats veïnals. He lloat la feina d’estructuració que va fer l’Antoni Siurana en els seus mandats. Aquesta és sempre una tasca inacabada i que cal actualitzar als paràmetres del segle XXI.

Cada barri té la seva pròpia identitat i les seves necessitats. És als barris on han de ser possibles els nostres somnis com a ciutadans. És als barris on hi hem de trobar els serveis necessaris per fer-hi vida: escola, salut, cultura, oci. Vull que el foment de la participació ciutadana i els pressupostos participatius s’enfoquin a l’objectiu de millorar les condicions de vida de cadascun dels barris de Lleida.

Això passa per la millora de les vies de participació, per una major implicació de la Paeria en el dia a dia dels barris, per més inversió, però també passa per trobar més compromís amb la ciutadania.

És el que treballarem amb les noves àrees d’innovació social o el Pla Mariola 20.000.

Els confesso que estic una mica preocupat per les actituds incíviques d’alguns que, si ve no són majoritàries, sí que condicionen massa la vida als nostres barris.

Tenim un problema amb l’ incivisme i ens hem d’arromangar per donar-hi solució. Per això els proposo un primer gran pacte de ciutat: un pacte per al civisme. Tots som convidats a consensuar-lo per poder-lo aplicar com més aviat millor.

I quan parlo de Civisme no només parlo de ciutat neta, de carrers endreçats, de cuidar i respectar el mobiliari urbà, de preservar l’espai públic… Parlo d’un nou model de ciutat, sostenible, basada en els principis de l’economia verda, amb baix consum energètic, que s’abasteix tant com sigui possible d’energies renovables, que aposta pel transport públic, per la bicicleta, pel vehicle elèctric…

I que ho fa des del convenciment, des de la voluntat de posar el seu gra de sorra a una lluita global, la del canvi climàtic, però també a una lluita pròpia la d’estimar cada dia més la ciutat i fer-la millor perquè els que ens succeeixin la gaudeixin tant o més que nosaltres.

Tercer Eix: el talent.

Diu el sociòleg Richard Florida que perquè una ciutat pugui competir al món ha de tenir les tres T: Tolerància, Tecnologia i Talent.

Quan he parlat de persones i de barris, he parlat de la tolerància. De crear les condicions perquè Lleida sigui una ciutat amable i tolerant, pels que hi vivim, pels que ens visiten i també pels que puguin venir.

Per les altres dues T, el talent i la tecnologia sens dubte no en fem prou amb les polítiques públiques. Necessitem col·laboració, coresponsabilitat i reciprocitat amb la societat civil. Això vol dir compromís públic amb la nostra universitat, amb les inversions en infraestructures, en l’agilització de tràmits per a nous negocis, però també vol compromís de les empreses, amb inversió privada, amb impuls a la recerca i el desenvolupament, amb l’aposta per sectors de valor afegit.

El talent i la tecnologia han de sorgir d’aquesta col·laboració. L’Àngel Ros va fer bona feina en aquest sentit, i l’hem de continuar i millorar. Lleida té una bona oportunitat. Un espai econòmic on ser referència a Catalunya, Espanya i el món.

Un dels grans reptes de la humanitat al segle XXI és la garantia de seguretat alimentària en el context d’un combat contra els efectes del canvi climàtic. Crec que com a ciutat, amb l’Horta, amb la potent indústria agroalimentària, amb una universitat amb ganes de ser referència en aquest camp, hi tenim un paper destacat a jugar.

Quart Eix: Lleida capital.

Tenim un paper a jugar més enllà dels nostres límits. Lleida és capital. És capital d’una comarca, d’una província, però és més que això: és una capital de Catalunya. Una ciutat que no se sent perifèrica, que vol ser protagonista, que vol ser referència per a tota la geografia catalana.

Mai com ara en la nostra història havíem estat tan ben connectats amb tot el territori. Amb Girona, amb Barcelona, amb Tarragona,… És cert també que en matèria d’infraestructures ens queden assignatures pendents, i aquest alcalde serà el primer a exigir-les a qui correspongui, al govern de l’Estat o al govern de Catalunya…

Serem lleials cap a les institucions del país, però també esperem reciprocitat i interès pels assumptes de Lleida, tan des del Palau de la Generalitat, com del Palau de la Moncloa.

Som també la ciutat que té més contacte per història, per tradició, per relacions econòmiques amb l’Aragó.

El bon veïnatge no entén d’ideologia ni de partidismes polítics. Hem d’aspirar a un bon veïnatge amb l’Aragó. La franja és terra de frontera, terra de contrastos i de mestissatge, però Lleida també ho és.

La política no es pot convertir en un obstacle per al bon veïnatge i posaré tota l’ànima a reconstruir ponts, més enllà dels litigis judicials que continuaran oberts. Per això ja anuncio que una de les primeres accions com alcalde serà reunir-me amb els alcaldes de la Franja. Hem de tornar a ser ciutat de referència per tota la Franja. Ens uneixen vincles familiars, vincles econòmics i comercials, però sobretot tenim un vincle sentimental, que no podem seguir malmetent.

La responsabilitat de Lleida a Catalunya no s’acaba en fer de pont amb l’Aragó. Són temps difícils a la política catalana i a l’espanyola i l’alcalde de Lleida no pot ser aliè al moment que vivim.

La Paeria és la casa dels paers i també del paer en cap. Aquest terme és el que s’utilitza per denominar els alcaldes de Lleida. El terme paer procedeix de la paraula llatina ‘paciarium’, que significa pacificador o “home de pau”. Si Lleida és capital l’alcalde de Lleida té una responsabilitat amb el país.

Home de pau és el que seré a Lleida, però en la mesura que pugui hi contribuiré també a Catalunya i a Espanya. Alguns de vostès han votat els polítics que es troben a la presó o fora del país. Saben que jo sóc un home de paraula i de diàleg, que crec en la política per solucionar tots els conflictes.

Que Lleida sigui un exemple en això, el diàleg i la paraula, depèn de tots nosaltres.

Aquesta és la Lleida que vull compartir amb vosaltres. Junts construirem les bases d’un nou consens basat en el diàleg, la cohesió social i en l’exploració de camins compartits àmpliament per tota la gent de tradició democràtica.

En resum:
Farem canvis,
els farem amb la mà estesa,
amb les persones com a prioritat,
amb una feina intensa als barris,
amb un pacte per al civisme com a bandera,
apostant pel talent i la tecnologia per crear riquesa…

Benvinguts a aquest nou moment!

Gràcies per la seva confiança i per la seva atenció!

Fèlix Larrosa
Alcalde de Lleida