Trepitjar els barris

Fa gairebé set mesos que vaig arribar a l’alcaldia. Han estat set mesos intensos, de canvis, d’il·lusions, de reptes, d’algun maldecap. Set mesos de molta feina. Set mesos que, ho confesso, no canviaria per res del món: perquè Lleida és la meva ciutat; és on vaig néixer; és on he crescut. És on visc i on he format la meva família. Lleida –els seus barris, la seva gent, les seves virtuts, que són moltes, i els seus defectes– forma part intrínseca de la meva vida.

Vaig assumir l’alcaldia amb una il·lusió immensa, que conservo ben ferma. I amb una responsabilitat enorme, que mantinc intacta. Ser paer en cap equival a compromís, risc i dedicació; vol dir escoltar, valorar, escollir i prendre decisions. I acceptar crítiques, les constructives i les que no.

Des de l’agost de l’any passat n’hem pres moltes de decisions: algunes ben rebudes, d’altres de més difícils; però el balanç que en faig és positiu. Ser paer en cap vol dir, també, afrontar una agenda plena de desafiaments, de reunions, de visites, de discussions.

Tot i que la responsabilitat comporta moltes hores de reunions, despatxos i compromisos, confesso que el millor d’aquesta feina és trepitjar el carrer. És aleshores quan l’alcalde pren consciència dels problemes i dels anhels de la gent. És al carrer, fora de l’edifici noble i majestuós de la Paeria, quan el paer en cap entra en contacte amb la realitat quotidiana.

Aquesta setmana l’agenda m’ha permès estar en contacte directe amb joves cuiners i cuineres, per exemple. Això va passar dilluns, amb motiu del XXX Concurs de Joves Cuiners Àngel Moncusí. Dimarts va tocar viatjar a Madrid per explicar a la capital d’Espanya que Lleida aspira a tot i que vol que el Turó de la Seu Vella obtingui el reconeixement que es mereix. Dimecres vam ser a l’Horta, a la partida de Grenyana: vam visitar el Molí de Cervià, un patrimoni històric que ara ja és propietat de tots els lleidatans i lleidatanes. I vam passejar per la Bordeta per copsar l’estat d’ànim dels veïns i veïnes; i vam anar a l’Aula Municipal de Teatre, al barri de l’Escorxador. Dijous, a la Paeria, els representants dels veïns del Joc de la Bola em van venir a veure al despatx per parlar de projectes de futur, projectes ambiciosos que requeriran esforç i enginy per fer-los realitat. Després vam participar en l’homenatge que el Cicle Anònimes li feia a la Montserrat Canals, una activista social del Clot de les Granotes. Divendres tocava Pardinyes, un barri amb caràcter. “Alcalde, ens ha d’arreglar allò…”; “alcalde, en això anem bé, però en allò altre, no tant,…”; “alcalde…”.

El contacte amb la ciutadania és el més agraït de la feina i, ja que hi som posats faig una altra confessió: entre les felicitacions –que arriben– i les estirades d’orelles –que hi són–, em quedo amb les segones. La crítica m’esperona: sóc conscient que a Lleida, una ciutat que ha progressat moltíssim els darrers anys, queden coses per millorar. Entomo el repte; accepto el desafiament. Les ciutats no avancen des de l’autocomplaença, ni des del cofoisme, ni des de l’excés de confiança. Les ciutats van endavant amb exigència, inconformisme i voluntat de superació. I una tercera confessió: sóc dels que no es conformen.

Endavant, Lleida, ara i sempre!

Jornada SmartAgro – Intervenció

Bon dia a tots i a totes,

L’any 2017, segons la revista especialitzada Agfunder News, la indústria agroalimentària va generava un negoci de 7,8 bilions de dòlars i donava feina al 40% de la població mundial.

La previsió que fa la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura, estima que per a l’any 2050 farà falta un 70% més de producció agrícola per satisfer les necessitats globals del planeta.

En aquest context, i davant d’aquestes xifres i pronòstics aclaparadors, l’índex de digitalització que elabora el Mckinsey Global Institute posava de manifest, tot just l’any passat, que l’agricultura és l’activitat econòmica menys digitalitzada de totes les indústries principals.

Ara bé: l’informe Feeding de future sobre agricultura digital elaborat en el marc de la iniciativa internacional Project Breakthrough, participada per les Nacions Unides, conclou que el 80% de les empreses del sector agroalimentari confia a obtenir avantatges competitius de la digitalització.

Uns ens diuen que queda molta feina per fer i els altres que tenim davant nostre una oportunitat immensa.

No som als Estats Units; no som a Califòrnia; ni a Sylicon Valley. Som a Lleida, una capital envoltada per 19.215 hectàrees verdes de les quals el 70% estan cultivades , que conformen l’Horta, la nostra estimada i valuosa Horta.

En aquest context, permetin-me que manllevi un eslògan publicitari que difon la companyia que, a Catalunya, dirigeix amb encert de fa molts anys el ponent que tinc l’honor de precedir en aquest escenari tan magnífic, Kim Faura: “primer van ser les ciutats intel·ligents, ara és el moment del camp intel·ligent”.

No hi podria estar més d’acord: és l’hora d’elevar l’aposta per l’aplicació de la tecnologia digital al camp, amb la idea d’habilitar nous models de negoci, de millorar els processos productius, d’estalviar costos i de ser més sostenibles.

Felicito els organitzadors de la jornada d’avui, Telefónica i el Grup Segre: no podien haver escollit un lloc millor que Lleida per tractar sobre les oportunitats que s’obren al sector agroalimentari amb la transformació digital.

A la Paeria fa temps que apostem per fer de Lleida una Smart City; i creiem, també,que l’Horta ha de ser Agro Smart.

Partim amb avantatge respecte d’altres ciutats del nostre entorn: ja som un referent del sector agroalimentari al Sud d’Europa, amb un miler d’empreses que donen feina a més de 10.000 persones.

Però hem de ser, també, un referent internacional en innovació, en talent i en coneixement aplicats al sector primari. Tenim molt bones eines: el Fruit Center de l’IRTA; el Departament d’Investigació dels Aliments de la UdL i Globalleida, per exemple.

Però ens calen més infraestructures per fer el gran salt: i quan parlo d’infraestructures no em refereixo només a les clàssiques (viàries i ferroviàries), sinó també, i molt especialment, les tecnològiques.

Convertir Lleida en ciutat de referència

Vivim un moment de canvi global. És el moment de les ciutats. Pocs dies després de la votació favorable al Brexit va aparèixer una plataforma ciutadana que reclamava una votació perquè Londres, probablement la ciutat més cosmopolita del món, pogués seguís a la Unió Europea.

Aquella iniciativa ha tingut poc recorregut polític, però és simptomàtica de com ha canviat el món: la tendència a la urbanització és un procés mundial.

El 75% dels europeus viuen en ciutats. Amb un afegit: Europa és la regió mundial on més persones viuen en ciutats mitjanes. I un 60% dels europeus que viuen en ciutats ho fa en ciutats com Lleida, d’entre 100.000 i 300.000 habitants.

Alguna altra dada per si es volen apuntar: les ciutats europees ocupen un 12% del territori, reuneixen un 45% de la població i dels llocs de treball, i concentren el 55% de la renda. A Espanya, aquesta dada encara és més exagerada: les ciutats ocupen un 23% del territori,concentren el 60% de la població i el 70% del PIB.

Les ciutats s’han convertit en nous actors globals, capaces d’exercir lideratges polítics abans reservats només als Estats. Anglaterra mantindria la seva influència mundial sense Londres? Seria capaç Itàlia de mantenir-se com a quarta economia europea sense el poder de ciutats com Milà? París és la primera destinació turística mundial: França seria el mateix sense París? Catalunya seria un referent al món sense Barcelona?

La resposta a aquestes tres preguntes és no.

Parag Khanna, autor d’un llibre anomenat Connectography: Mapping the Future of Global Civilization explica que amb les telecomunicacions i la hiperconnectivitat global la geografia física ha perdut poder. La geografia podia determinar l’èxit o el fracàs de les nacions, però l’èxit o el fracàs de les ciutats el marca la seva capacitat de generar oportunitats gràcies a les noves tecnologies.

Les empreses que representeu tenen la capacitat de prendre decisions i de fer, d’aquesta, una ciutat d’oportunitats.

Jo, com a alcalde de Lleida, em pregunto si aquest paper d’actors globals, de dinamitzadors de l’economia, d’espais on desenvolupar de forma feliç les nostres vides està reservat a les grans ciutats. I la resposta també és no.

A principis de novembre, el centre de recerca del BBVA va publicar un informe sobre les tendències mundials en urbanització que constatava una paradoxa clara:

“Les grans ciutats afavoreixen les economies d’escala, permeten millor transmissió de coneixement i aprenentatge, i són més eficients. Però quan superen una determinada mida generen més desigualtat, problemes de congestió i de contaminació i moltes dificultats d’accés a l’habitatge. A Espanya, Barcelona i Madrid són les ciutats amb més desigualtat i índexs de conflictivitat i criminalitat més grans.”

L’informe del BBVA, en la línia del que diu Parag Khana, és molt esperançador per les ciutats com Lleida. Tenim al davant una gran oportunitat com a ciutat mitjana. Una gran oportunitat que hem de saber aprofitar. En aquest sentit hi ha quatre factors clau que hem de tenir en compte:

  • Millors infraestructures.
  • Especialització sectorial.
  • Millor governança i atracció del talent.
  • Cooperació amb altres ciutats.

Què farem per tenir millors infraestructures? 

  • Articular un debat públic i transparent entre institucions públiques, acadèmiques, partits polítics i societat civil de Lleida i de la seva regió, amb l’objectiu de definir una estratègia conjunta i consensuada de definició de les infraestructures futures que han d’impulsar la competitivitat de l’economia lleidatana.
  • Parlo de tot tipus d’infraestructures, des de les de transport, tant pel que fa a les mercaderies com a les persones, a les d’abastament d’aigua o energia, com també les tecnològiques, com la implantació del 5G i de la fibra òptica.

M’estenc en el que considero la gran infraestructura que ha de vertebrar aquest discurs.

Un projecte que enllaça amb l’especialització sectorial de Lleida:

  • Cal definir un posicionament global de Lleida sobre el Corredor Mediterrani i el Corredor de l’Ebre. No ens podem permetre quedar aïllats d’aquesta gran infraestructura, tant en mode viari, com en mode ferroviari.
  • Per això el dia 10 de desembre presentaré un paquet de mesures a la Taula del Corredor Mediterrani perquè es calendaritzin totes les obres que des de Lleida considerem prioritàries.

En l’àmbit ferroviari:

  • La conversió a l’ample mixt (internacional més ibèric) de l’actual línia convencional Reus-Lleida-Saragossa.
  • L’accés ferroviari al Port de Tarragona, clau pels productes agroramaders de Lleida.
  • Calendarització d’una millora dels servei en alta velocitat entre Lleida i Barcelona.

En l’àmbit viari: 

  • Desdoblament de la N-240 entre Lleida i les Borges Blanques 
  • Finalització dels trams pendents de la A-27 entre Valls i Tarragona per tenir una autovia que garanteixi un bon accés al Port de Tarragona 
  • Per a això, cal un compromís clar i explícit del Govern de Catalunya i del Govern d’Espanya amb la connexió de la plana de Lleida amb els Ports de Barcelona i Tarragona amb ample internacional ferroviari per a mercaderies.

El ministre de Foment, José Luís Ábalos, va anunciar que el 17 de desembre hi haurà una reunió entre Foment i l’Ajuntament de Lleida per resoldre diverses qüestions pendents, entre les quals, el Pla Especial de l’Estació –amb 120.000 metre quadrats de sòl al centre de la ciutat.

 

Especialització sectorial

Lleida és capital d’un territori amb més de 1.000 empreses dedicades al sector agroalimentari, el 67% de les exportacions catalanes en aquest àmbit són de productes nostres, tenim el 56% de la superfície de conreu de Catalunya, el 36% dels treballadors agraris, el 40% de la producció i el 49% dels caps de bestiar.

Mercolleida i la Paeria van coorganitzat el lliurament dels Premis Porc d’Or, que Lleida va acollir divendres amb la presència d’un miler d’empresaris vinculats al sector porcí, reforçant la nostra capitalitat agroalimentària.

Nosaltres som capital i hem d’avançar com som capaços d’avançar en un model que generi més valor afegit. Un debat de fa molts anys, però que s’ha de fer. S’ha de debatre i donar passos endavant.

Sobre aquesta fortalesa hem de generar valor amb aquesta especialització:

Per exemple, hem d’interioritzar el concepte AgroSmart o territori agrari intel·ligent; l’agricultura 4.0 o l’impuls d’start-ups agràries, amb un lideratge rellevant per part de les empreses presents del Parc Científic, apostant per l’I+D i la seva transferència al món agrari.

En aquests moments l’equip de GlobaLleida treballa en dues direccions: en l’Oficina d’Atracció d’Inversions i en la Conferència Internacional pels territoris agraris intel·ligents que es farà a Lleida entre els mesos de març o abril, amb la vocació de liderar el procés de debat per un model econòmic d’una capital del territori, que va més enllà dels límits administratius. Qui fa de capital de Mollerussa, Juneda, Binèfar, Montsó,…? Lleida ha de liderar el debat i les decisions, amb la societat civil, la Universitat i les empreses.

En aquest context, el Pla d’Usos de l’Horta de Lleida té com a finalitat primordial consolidar l’espai obert a l’entorn de la ciutat caracteritzat per les produccions agràries i les funcions lúdiques, culturals o ecològiques associades al conjunt de l’espai. Cal fer possible millorar les rendes de les empreses agràries mitjançant l’assoliment de l’eficiència de les infraestructures i serveis, ordenant i planificant accions concretes.

Cal prioritzar les activitats agrícoles i ramaderes, facilitant la realització dels usos, les construccions, les instal·lacions i les infraestructures necessàries per desenvolupar aquestes activitats per davant d’altres usos o interessos que puguin resultar inconvenients o contradictoris.

I hem d’avançar en termes de transició energètica, i per tant, és cabdal el pla de modernització del reg de l’Horta de Lleida.

Cal potenciar aquelles construccions i instal·lacions que donin valor afegit a les activitats primàries. Hem d’afavorir la implantació d’altres activitats econòmiques relacionades amb l’Horta de Lleida i que permetin generar rendes complementàries als nostres productors.

 

Millora de la governança

Què ha d’inspirar el nostre model de governança? L’excel·lència!

Edward Glaeser, economista especialitzat en el desenvolupament de les ciutats diu: “les ciutats només prosperen si atrauen a gent llesta”.  Per això hem fet que Globalleida creï l’Oficina d’Atracció d’Inversions. Volem captar talent i volem captar inversions perquè posin en valor el talent local.

La Generalitat vol que el nou sector industrial de Torreblanca-Quatre Pilans sigui espai industrial de referència, ben comunicat i que pugui acollir noves empreses que haurien de reforçar la seva implantació a la ciutat.

Una altra de les meves obsessions és la modernització de l’administració local. La Paeria necessita un nou impuls per adaptar-se a les necessitats de la ciutadania. A Lleida s’aplica un sistema de comunicació aplicat a les activitats i les obres que altres ciutats estan copiant. S’han de generar nous perfils i competències per atendre les demandes d’una ciutat moderna exigeix. Veritable modernització de la institució.

 

La cooperació

A diferència dels estats-nació, que es barallaven per recursos i per territoris, les ciutats poden col·laborar, establir sinèrgies i aliances que les reforcin mútuament.
La capitalitat de Lleida no ha d’anar en contra de ningú, sinó que ha de ser capaç d’aprofitar la seva proximitat amb Barcelona.

Hem de recuperar idees de fa anys i, establint xarxa de ciutats, abastir projectes col·lectius. Ho he dit i, fins i tot, en presumeixo, que Lleida és la segona capital de Catalunya des del punt de vista geopolític. Ser ciutat de referència en una àrea de 100 quilòmetres a la rodona, més enllà dels límits administratius i amb una població que dobla la de la pròpia ciutat de Lleida, també és una gran oportunitat. Hem de ser capaços de teixir aliances amb Barcelona. I hem de ser capaços de teixir aliances amb l’Aragó.

Amb l’Aragó ja hem fet la primera passa en ferm cap aquest bon veïnatge amb l’acord de Mequinensa.

Els llegeixo els quatre primers punts de la declaració:

  • Fomentar les aliances de caràcter empresarial, així com la creació de plataformes de cooperació público-privades, per potenciar l’activitat econòmica.
  • Llançar programes conjunts de promoció, intercanvi d’informació i de transferència de coneixement.
  • Avançar en la posada en marxa de nous programes institucionals de col·laboració per reforçar el paper dels nostres territoris com a espais innovadors.
  • Impulsar l’Observatori Territorial de les Infraestructures per desenvolupar una estratègia conjunta de millora de les infraestructures dels nostres territoris i prioritzar la millora de les connexions amb la Xarxa Transeuropea Bàsica de Transports.

Fixin-se que és un bon resum del que els deia: bona governança, bona col·laboració i bones infraestructures. Això és el que necessitem i lideratges claus.

He demanat una reunió amb l’alcalde Toulouse, Jean-Luc Moudenc, per parlar sobre com ens comuniquem amb el sud de França. Portem trenta anys sense parlar d’aquest tema i aquí també ens hem de situar en la mateixa línia, en aquesta capitalitat.

No em tremolarà la mà a l’hora de prendre decisions. Vull que les coses canviïn i abordar canvis positius, amb un horitzó clar. No vull canvis per canvis. No vull entrar en tema polític, però és injust que en els últims anys no es parli de competitivitat territorial, de dinamització econòmica i de com les empreses poden avançar i crear ocupació i riquesa. És tota una generació. És injust.

L’agenda del paer en cap anirà en aquesta direcció. Serem exigents i hem de teixir complicitats per establir un model de futur, sostenible i que ens satisfaci a tots.

Fèlix Larrosa

Paer en Cap

Inspirats per Lluch

“Penso que a la vida social i política s’han de tenir pocs valors, però molt sòlids, i que un cop adoptats a l’adolescència més madura s’ha de procurar no modificar-los amb el pas del temps excepte quan els fets portin a modificar-los globalment”, declarava el 21 d’abril del 1994 en una entrevista al diari La Vanguardia. Sempre el trobarem a faltar, l’Ernest; afortunadament, però, el seu llegat polític i de pensament perdurarà.

Les polítiques defensades per aquest gran home són la màxima expressió de l’ideari socialdemòcrata que, amb l’excepció d’Espanya, travessa un moment complicat a Europa amb l’emergència, fins i tot, de partits d’ultradreta. Ens trobem en un moment en què, fent servir les paraules de Lluch, ens calen valors molt sòlids. Lluch va fer el que va fer pensant, essencialment, en les persones. En totes les persones. O és que la sanitat pública no ens ha fet una societat millor? Sens dubte, juntament amb l’educació universal, és un dels pilars del nostre estat del benestar, que alguns semblen interessats a fer caure.

Plantejaments com els de Lluch són els que inspiren la política que impulsa el govern de la Paeria, que aquesta setmana ha aprovat el pressupost per al 2019 amb el suport d’altres grups de l’Ajuntament. Uns comptes que són socialdemòcrates en essència. Invertim en la gent gran; a millorar el servei d’atenció a les dones maltractades; en els joves, amb l’impuls d’una nova borsa d’habitatge; en la regeneració de barris; en l’esport de base, fent que totes les famílies que vulguin, també les més vulnerables, tinguin l’oportunitat de dur els seus fills a un club de la ciutat. Invertim, també, en els nostres treballadors públics, que recuperaran una part de l’esforç que van fer durant la crisi amb un increment salarial pactat amb els sindicats; i en més seguretat, amb la incorporació de trenta agents al Cos de la Guàrdia Urbana.

El pressupost per al 2019, inspirat en les tesis de Lluch, és progressista. Amb l’aprovació dels comptes dimecres passat, amb els vots contraris del PDeCAT, ERC, la CUP i El Comú, Lleida guanya, malgrat que alguns partits no ho vulguin.

Santa Cecília 2018

Benvinguts i benvingudes a aquest nou escenari de celebració de la Diada de Santa Cecilia, la patrona de la Guàrdia Urbana de Lleida. Ens trobem en l’entorn més estimat pels lleidatans i les lleidatanes: la Seu Vella.

Les societats s’identifiquen amb joies arquitectòniques com la Seu que, al llarg dels segles, ha canviat d’identitat: ha estat referent religiós; protectora davant els invasors; o icona pels nostres veïns. I aquí la tenim, esplendorosa, estimada, respectada per tots.

Com els monuments, les institucions mantenen la vigència perquè estructuren les col·lectivitats, en són parts intrínseques.

Però amb el pas del temps, canvien per adaptar-se a les noves realitats que demanden les societats modernes.

Avui, la seguretat pública és una d’aquestes necessitats que ens demanen que reforcem i, sobretot que adaptem als nous temps. La Urbana, com tradicionalment hem anomenat al cos, ha tingut en la seva història prioritats diverses.

Potser la més coneguda va ser la de la regulació del transit a les ciutats amb la progressiva invasió dels vehicles a motor.

Avui, quan pensem en la nostra estimada Guàrdia Urbana, pensem en adaptar-nos als nous temps i als nous reptes.

Avui, abordar un model de seguretat ciutadana implica cercar l’equilibri entre el dret a la seguretat col·lectiva i el dret a la llibertat de tots els ciutadans. També, actuar sobre les causes socials que acompanyen una part de la inseguretat, especialment la pobresa i l’exclusió social.

Totes aquestes polítiques han de ser complementàries a qualsevol política de seguretat ciutadana. L’acció policial no és incompatible amb les accions preventives. Per assolir aquest objectiu, són imprescindibles uns cossos policials propers al territori i la ciutadania.

I amb formació i experiència per fer front amb professionalitat i eficiència a les situacions en les que es troba la Guàrdia Urbana de Lleida.

Aposto per un model integrat que ajudi a sumar els esforços de tots els serveis públics; de la societat civil; de les Institucions que afavoreixin la coordinació i la cooperació policial per respondre millor a la demanda de la ciutadania que la seguretat sigui un servei públic de qualitat.

La policia local ha de formar part de la vida quotidiana de Lleida, de tots els barris. Per això una de les primeres mesures que vaig demanar a l’Intendent quan vaig arribar a l’alcaldia van ser les patrulles constants en les zones amb més necessitats, com ara el Centre Històric i, en particular, al barri de la Mariola. Els veïns ens ho demanen.

La policia local ha de tenir una relació activa en la resolució dels problemes diaris de les persones. És així que hem de mirar el futur de la nostra Guàrdia Urbana a partir d’uns pocs però explícits eixos:

Primer eix: Eficiència policial. Hem de recuperar els efectius que hem perdut els darrers anys. Necessitem més agents i millor formats, així com una política de racionalització de la plantilla i de la seva distribució.

Gràcies al Pressupost que vam aprovar ahir, farem una aposta decidida pel rejoveniment de la Guàrdia Urbana de Lleida davant l’anunci del proper Decret de Jubilacions.

Reposarem tots els efectius que es jubilin i, si el Decret ens ho permet, anirem més enllà. Respondrem amb tota energia davant els nous reptes perquè els nostres veïns ens demanen llibertat, civisme i seguretat democràtica.

Segon eix: La prevenció i la protecció social. Com ja he dit, tota política de seguretat ha d’anar acompanyada de polítiques per a la reintegració a la societat dels qui s’han baixat del tren del progrés. L’Ajuntament en vol ser l’actor principal: Estem articulant programes coordinats de Departaments com Serveis Socials amb Urbanisme, amb Joventut o amb la Guàrdia Urbana. I hem de reclamar de la resta d’Administracions, especialment al Govern de Catalunya que no s’ho miri des de la barrera.

Tercer eix: Proximitat. Cal potenciar la proximitat amb el ciutadà amb l’objectiu de prevenir i controlar la delinqüència de “baixa intensitat”. Cal, doncs, articular un projecte on els policies locals s’integrin en els barris i en coneguin el mapa social, amb l’objectiu de realitzar una actuació pro-activa.

Quart eix: Col.laboració policial. Diem-ho clarament. Ens cal una major dotació de Mossos d’Esquadra. Considerem de vital importància la coordinació entre els diferents cossos presents al municipi i on es delimitin les funcions i competències de cadascú.

Acabo, però no vull deixar de fer balanç d’aspectes que han millorat les vostres condicions de treball en aquest 2018.

Al mes de maig es va tancar un Acord de Racionalització de serveis especials que ha reconegut aquest any els torns d’especial penositat.

En el mateix acord s’establia un complement de productivitat per a aquest any vinent que ha representat un important increment econòmic també –i per primera vegada- per a tots els comandaments, des de caporals a inspectors.

Aquest mes de novembre es tanca el procés de mobilitat. N’hi haurà més. S’estan negociant canvis de torns, un increment substancial de la partida de vestuari i una important inversió per adquirir nous vehicles, prevista en el pressupost.

Ha estat, en definitiva, un any de reconeixement a la Guàrdia Urbana de Lleida.

I us demano que sigueu conscients del que la societat us ofereix.

Encetem en poques setmanes un any 2019 ple de reptes que cal interpretar com a noves oportunitats.

En aquest context, el grans objectius són:

Incrementar efectius. Ja ho hem fet els últims anys: del 2015 al 2017 vam incorporar set policies al cos. I aquest any 2018 hem aportat dos efectius i en tenim sis a l’Acadèmia de Policia, que fan vuit.

Però el 2019, gràcies a l’aprovació del nou Pressupost, farem un salt quantitatiu: la Guàrdia Urbana, quan entri en vigor el Decret de Jubilacions, incorporarà 30 agents.

Formar constantment els nostres agents i dotar-los dels mitjans i del vestuari que precisen per la seva feina. I també destinarem una partida a per la compra de nous vehicles.

Finalment, potenciarem un diàleg intern que es compagini amb la disciplina que demana la vostra comesa, són els objectius més propers.

Us demano lleialtat, esperit de servei i de sacrifici. Aquestes són les contrapartides que us demana una societat que us estima i respecta.

Feliç Diada de Santa Cecília!

Fèlix Larrosa
Paer en Cap

Lleida: capacitat d’atracció

Dijous passat feia la reflexió en veu alta en una taula que vaig tenir el goig de compartir amb una cinquantena de periodistes de Lleida: algú concep una empresa d’èxit sense un departament comercial?

No n’existeix cap que sigui capaç de créixer sense tenir en nòmina professionals que es trenquen l’esquena vuit o deu o més hores al dia per vendre el producte. Aleshores: per què Lleida, la segona capital de Catalunya, no ha de tenir el seu “departament comercial”? Oi que volem créixer? Oi que volem vendre el nostre “producte”? Oi que volem ser més capital del que som? Doncs arriba el moment de posar fil a l’agulla.

M’explico: el projecte de Pressupost Municipal que l’equip de govern de la Paeria ha elaborat per al 2019 –i que votarem al ple extraordinari de dimecres que ve– contempla una partida per crear l’Oficina d’Atracció d’Inversions (OAI). Per entendre’ns: el nou “departament comercial” de la ciutat, una estructura que tindrà una missió ben definida i que no és altra que generar més riquesa i ocupació i, de retruc, més benestar.

I com ho farem? Primer de tot, posarem negre sobre blanc les virtuts de la nostra indústria, del nostre sector serveis, del nostre sector primari, que són moltes i grans. A continuació, l’Oficina farà una diagnosi sobre els avantatges que atresora Lleida sobre altres ciutats competidores, que no són poques i, un cop elaborat el diagnòstic, els nostres “comercials” –que seran dels millors del mercat– sortiran a captar clients: empreses i grups inversors que busquin oportunitats de negoci en ciutats de primera línia com la nostra. Però no només això: els nostres “comercials” també maldaran perquè les grans, petites i mitjanes empreses de Lleida es facin encara més fortes i més internacionals, ajudant-les a obrir nous mercats.

L’OAI, per tant, serà una eina a disposició dels empresaris i emprenedors d’aquí i d’allà. Neix per ser un motor de creació d’ocupació i d’activitat econòmica, i està concebuda per contribuir a la dinamització de l’economia d’un Ponent cada dia més emergent, amb un objectiu final: millorar la qualitat de vida dels lleidatans i les lleidatanes; oferir-los, en definitiva, més oportunitats.

Treballarem en xarxa; mobilitzarem els recursos que calgui; atraurem (i retindrem) talent de sectors diversos. En aquest projecte, ambiciós, comptarem amb l’experiència dels nostres empresaris, punters en molts àmbits. Amb aquesta eina, que gestionarà Globalleida, convencerem inversors d’aquí i d’altres territoris que s’instal·lin a casa nostra. Europa i el món són el nostre camp d’acció i la nostra ambició és màxima (a la província de Lleida hi ha establertes més de setanta empreses de 20 països dels cinc continents). Al mateix temps, tenim un dels clústers agroalimentaris més potents d’Europa, amb un miler d’empreses del sector ubicades al nostre entorn que donen feina a 10.200 persones. I no oblidem que Lleida genera el 67% de les exportacions agroalimentàries de Catalunya i el 75% del sector frutícola.

En resum: en l’àmbit de la promoció econòmica, la Paeria va a totes, i el projecte de l’OAI és una prova d’aquest fet. Anem a totes, perquè tenim allò que cal per créixer: un teixit productiu fort i dinàmic; coneixement (som un referent en recerca agroalimentària); una ubicació estratègica; bones comunicacions i infraestructures –que millorarem amb l’ajuda d’altres administracions– i, sobretot, talent, que és el nostre principal actiu.

La Paeria va a totes, aquest alcalde va a totes: perquè Lleida és forta. Tenim el convenciment que la capital necessita tenir el seu “departament comercial” per progressar encara més. Els lleidatans i les lleidatanes mereixen tot el benestar i més. I, en aquest context, l’OAI va en la línia marcada per l’equip de Govern de la Paeria: fer de Lleida la ciutat de les oportunitats.

Revolució verda a Lleida

La meitat de la població mundial viu, actualment, a les ciutats i les Nacions Unides preveuen que aquest volum arribarà al 70% l’any 2050. El futur de la humanitat s’escriu, per tant, des de les ciutats –grans, petites o mitjanes– i d’aquestes depèn, també, la salvaguarda d’un dels nostres béns més preuats, el medi ambient. Progrés urbà, progrés social i progrés natural han d’anar de la mà i retroalimentar-se per garantir que l’evolució col·lectiva a què aspirem sigui el màxim de respectuosa amb el planeta i els seus recursos.

En un context de lluita mundial contra el canvi climàtic, la ciutat de Lleida ha iniciat fa temps una revolució verda, que abasta múltiples àmbits i que té per objectiu garantir el nostre progrés sota el segell de la sostenibilitat i tenyit d’un color verd que, d’altra banda, és cada vegada més present en els espais públics que compartim.

Per tot això, el nostre objectiu és generar una més gran sensibilització ambiental dels lleidatans i lleidatanes amb el treball intens que desenvolupa el Govern municipal a través d’eines com la Fundació Lleida 21, la qual coordina, gestiona i dóna suport a projectes de millora ambiental, en la comunicació i sensibilització de la ciutadania i, també, en la recerca de finançament i gestió de subvencions.

Un altre dels motors d’aquest canvi és el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Lleida, que atorga un protagonisme especial a zones naturals tan destacades de Lleida com la canalització del riu Segre, l’Horta de Lleida o el Parc de les Basses. Així mateix, el Pla crea una ronda verda d’un perímetre de 18 quilòmetres, apta per a vianants i bicicletes, unirà totes les àrees naturals que envolten la ciutat. Aquest circuit simbolitza la vocació sostenible del nou POUM que és en la recta final de la seva aprovació definitiva.

L’Ajuntament de Lleida ja ha complert amb escreix el compromís d’augmentar en un 30 per cent els arbres a la ciutat en aquest mandat, una acció que es reflecteix en els boscos urbans de Cappont, de Balàfia i de la Mariola –en la zona del Museu del Clima i del Medi Ambient– i que tindrà continuïtat amb el de Magraners.

Una revolució verda ha d’anar, però, molt més enllà d’ampliar la massa vegetal i forestal en carrers i places. El canvi ha d’arrelar en les màximes capes de la societat i, per aquest motiu, la institució que governa la ciutat s’ha marcat fa temps com a prioritat incorporar criteris de sostenibilitat en tots els seus àmbits d’actuació i estendre’ls a bastament. En són exemples l’assessorament a famílies i comunitats de propietaris per aconseguir un major estalvi energètic o programes educatius de llarga trajectòria com l’Agenda 21 Escolar o les activitats mediambientals del Parc de la Mitjana que sumen més de 25 anys d’història.

La recent renovació integral de l’enllumenat públic amb llum no contaminant i tecnologia led permet un estalvi econòmic d’un milió d’euros a l’any. Altres exemples d’impuls a la sostenibilitat són la nova gestió integrada de tots els edificis i equipaments municipals, la recollida selectiva de residus porta a porta o el nou contracte de serveis per potenciar la mobilitat sostenible. Així mateix, Autobusos de Lleida incorporarà 5 nous busos híbrids als 8 actuals, que circularan per una ciutat que amplia sense aturador la xarxa de carril bicicleta i que dóna suport als usuaris del vehicle elèctric creant zones de càrrega.

Aconseguir la ciutat verda i sostenible que asseguri el nostre progrés és en les mans de tots i totes.

Novembre cultural amb accent lleidatà

Aquesta setmana hem presentat el Festival Internacional Poesia de Lleida, una iniciativa que ja situa la ciutat en el circuit dels festivals poètics del país. El certamen es nodreix de la prolífica, i no sempre prou reivindicada, collita dels nostres autors i de l’estret vincle que Lleida manté amb la Poesia, un diàleg que s’expressa al ritme i so de diverses propostes i formats. Enguany el festival gira entorn de Manuel de Pedrolo i Maria-Mercè Marçal, dos noms remarcables de la literatura catalana. Amb motiu del centenari del naixement de l’autor segarrenc i dels vint anys de l’absència de la poeta d’Ivars d’Urgell es vol reclamar l’atenció que mereixen i, fent valer el preuat Combat dels poetes! del nostre enyorat Màrius Torres, mostrar amb orgull aquest patrimoni.

Una de les cites més esperades a la ciutat pel sector lletraferit és la gala literària amb el lliurament dels premis d’assaig Josep Vallverdú i de poesia Màrius Torres. Les 35 edicions del guardó assagístic i les 23 del poètic acrediten la consolidació d’aquests guardons, que estimulen la creació dels autors i publiquen les obres premiades, que és el que acaba donant sentit a una obra i facilita que arribi als lectors. Cada any l’acte de lliurament s’acompanya d’un espectacle literari de producció pròpia. El 16 de novembre, a la gala, coneixerem la trajectòria personal i poètica de l’estimat poeta Jordi Pàmies, a qui, havent complert 80 anys, ens acostarem amb una mirada més íntima i sincera amb la veu de l’actriu Sílvia Bel i la música de Manuel Veiga i l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.

La música és també protagonista al novembre amb el Festival de Jazz. Les millors figures jazzístiques del moment i referents d’aquest estil delectaran peces innovadores o clàssiques de sempre el públic lleidatà i vingut d’arreu. Precisament el maridatge literari i musical és una fórmula de la qual s’alimenten les diferents arts i aquesta edició Jazz Tardor experimentarà en una de les seves Jam Sessions amb la poesia, que ofereixen dins el festival una sessió única i irrepetible en què poetes i músics improvisaran sobre l’escenari.

Voldria fer esment del concert Mamapop del pròxim dissabte, un projecte d’èxit que ha tornat a omplir l’Auditori Municipal Enric Granados (les entrades ja estan esgotades). S’ha de reconèixer la iniciativa, que ha sorgit del sector privat i que ha aplegat institucions, professionals i la societat civil entorn d’una causa: la lluita contra el càncer de mama. La programació de la LaTemporada apuntala un mes literari i musical, que obre el ventall d’opcions a representacions teatrals, òpera, concerts, etc. cada cop més a l’agenda dels lleidatans i lleidatanes.

La ciutat sempre ha estat impulsora i receptora d’iniciatives innovadores. L’art és un vehicle amb què els i les artistes trameten sensacions de llibertat i d’avantguarda. I precisament aquests dies homenatgem el llegat artístic i cívic de la Petite Galerie de l’Alliance Française, creada fa mig segle i que va ser un dels primers espais d’art alternatius catalans, que va permetre crear complicitats en una època convulsa i de canvis, a les acaballes del franquisme.

Lleida és una ciutat oberta a la creació i hem de ser capaços de continuar teixint aquestes complicitats, ja sigui en les arts literàries, escèniques o audiovisuals. Sóc partícip de l’interès a la ciutat per la cultura i la Paeria, amb la col·laboració de la resta d’administracions i dels agents implicats del sector, reforçarà el seu paper com a promotor cultural, especialment per potenciar la petita i micro producció, per esdevenir més competitiva, capacitada i amb més projecció internacional. El novembre a Lleida ja és referent al món cultural. Treballarem i hem d’aconseguir ser-ho tot l’any.

Impostos: els justos i necessaris

Aquest 2019 serà el setè any consecutiu que Lleida no apuja impostos ni tributs. En set anys ens hem fet nostre el lema de fer més amb menys. L’impuls inicial d’aquesta mesura va ser degut a la voluntat de treure pressió fiscal a les famílies lleidatanes durant la crisi econòmica, però la millora en la gestió dels recursos públics ha permès que la Paeria pogués augmentar la despesa en polítiques socials durant aquests anys, sense que fes falta carregar amb més impostos els lleidatans i lleidatanes.

Malgrat que els impostos municipals, de mitjana, només suposen el 2% del que paguen els ciutadans de Lleida a la hisenda pública, com a alcalde em sembla important mantenir aquest esforç. Això vol dir que el Govern de la Paeria acabarà aquest mandat havent aplicat una rebaixa del 3% en l’Impost de Béns Immobles –el principal tribut de gestió municipal– que, juntament amb la reducció dels valors cadastrals, ha permès un estalvi de milions d’euros per als lleidatans. També hem estat el primer ajuntament a aplicar una bonificació del 80% de l’IBI per a les construccions de l’Horta, decisiva per no castigar aquells que cuiden el nostre territori.

Si els principis en la recaptació són la moderació i la responsabilitat, la principal característica de la despesa és la defensa d’un model de justícia social que permet a Lleida ser capdavantera quant a polítiques d’equitat. Gràcies a la bona gestió d’aquests impostos liderem el rànquing estatal en escoles bressol de titularitat municipal, prestem servei de teleassistència gratuït o els nostres estudiants i jubilats poden viatjar gratuïtament en transport públic.

En un moment que fins i tot els responsables del World Economic Forum de Davos, tradicionals defensors del capitalisme més desregulat, demanen a les administracions que apliquin polítiques socials per tal de no deixar enrere ningú. Lleida comença a recollir els fruits d’aquesta inversió social durant la crisi.

Fruits que es veuen reflectits en dades d’ocupació. La taxa d’atur a la ciutat de Lleida, un 11,72 per cent al mes de setembre d’enguany, s’ha reduït en 2.299 persones en els darrers tres anys i mig, un 22% respecte als 10.267 aturats de començaments de l’any 2015. Una disminució en la qual ha contribuït la iniciativa privada, amb inversions com la del grup Nutreco, que acaba d’inaugurar la nova fàbrica de pinso de Nanta, però on també ha, jugat un paper important serveis municipals com l’IMO Salvador Seguí. En els sis primers mesos del 2018, 258 persones han trobat feina a través del Servei d’Intermediació Laboral, que ha gestionat 450 ofertes d’ocupació de diverses empreses. Tot ajuda a una recuperació, que té retorn. Les llicències d’obres tramitades en el primer semestre d’enguany s’han incrementat un 20,2% respecte al mateix període del 2017.

Els pressupostos de la Paeria dediquen més del 30% dels recursos a programes i serveis de cohesió social, educació i ocupació. El 28 per cent, a serveis per a la ciutat, com la seguretat, la neteja i el transport, i prop del 27 per cent, a inversions i manteniment de l’espai públic. A totes aquestes polítiques cal sumar-hi que, igual com vam fer el 2017, tancarem aquest 2018 amb unes bonificacions fiscals de més 1,5 milions d’euros lligades a programes i entitats socials.

La política de mà estesa, amb voluntat de col·laborar i consensuar amb altres formacions polítiques, ha donat els seus fruits. En un moment polític complicat com l’actual, reforcem Lleida com la capital de les polítiques socials, com un referent a tenir en compte per moltes altres ciutats mitjanes d’aquest país i com una ciutat que fa de la inversió en les persones la seva millor arma contra la desigualtat.

Tots amb la Seu Vella

La ciutat de Lleida avança amb pas ferm en l’etapa decisiva per aconseguir que el Turó de la Seu Vella sigui Patrimoni Mundial de la UNESCO. Aquesta mateixa setmana, la trobada mantinguda amb la Consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs, ha estat un impuls important per treballar conjuntament i sumar sinergies per aconseguir que el conjunt monumental del Turó obtingui un reconeixement que tots desitgem.

La Seu Vella, que tots coneixem i observem amb emoció quan arribem a la nostra ciutat, atresora una història única, que fa que sigui excepcional i universal. De pares a fills s’ha transmès l’evolució de lo nostre Castell a Seu Vella com un dels fets històrics més popularment coneguts, però el conjunt del Turó ha estat testimoni i protagonista de destacats esdeveniments històrics que el fan valedor per ser un símbol i un espai de pau, conciliació i convivència.

La singularitat de la construcció del Claustre és inqüestionable, però també són remarcables el conjunt de diferents arquitectures i elements estilístics que hi conflueixen, com el Campanar de la Seu Vella, una icona per la ciutat. Històricament, hem de recordar que el Castell del Rei – La Suda, que vam recuperar per al públic l’any 2011, va acollir fets destacats per a la configuració política d’Europa com les firmes del Pareatge d’Andorra (1278), pel rei Pere II El Gran o la Querimònia d’Aran (1313), signada pel rei Jaume II d’Aragó. Ja en l’etapa moderna, cal recordar la rellevància de la Seu Vella vinculada a l’Estudi General de Lleida, una de les primeres Universitats europees i la primera de la Corona d’Aragó, a més de ser el primer Campus Universitari d’Europa. A banda dels noms rellevants que van passar per l’Estudi General, com el Papa Calixte III o Vicent Ferrer, cal destacar que de l’Estudi General va sorgir el primer tractat mèdic, l’any 1348, sobre la pesta, obra del Professor de medicina Jaume d’Agramont.

Les fortificacions que envolten la Seu Vella són el testimoni dels períodes de violència, conflictes i guerres, des de l’Imperi Romà fins a la Guerra Civil. El mateix patrimoni que avui és símbol de pau.

Us animo, a tots els lleidatans i les lleidatanes, a viure de primera mà aquest repte en el qual la suma de la il·lusió de tota la ciutadania ens pot donar un impuls decisiu per aconseguir una fita que estic segur que tots i totes desitgem. A la vegada, us encoratjo a presentar les vostres propostes o idees per fer visible el sentiment dels lleidatans per la Seu Vella: seran molt benvingudes.

El poeta Magí Morera, en el seu sonet dedicat al Campanar de la Seu Vella, deia: “A dalt de la muntanya que domina com miranda els bells termes lleidatans, s’enlaira un campanar fet per gegants o per homes de raça gegantina (…).” Asseguro que els lleidatans i les lleidatanes tenim, com hem demostrat en moltes ocasions, una força gegantina per defensar el que estimem. Tots plegats ens en sortirem per tal que el Conjunt Monumental de la Seu Vella sigui declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO.

L’Ajuntament de Lleida i GlobaLleida treballaran conjuntament en l’organització d’una convenció internacional sobre territoris agraris intel·ligents

Fèlix Larrosa remarca la necessitat de seguir avançant en la captació d’inversions per a Lleida i demana a GlobaLleida potenciar la difusió del Fons d’Inversions, dotat amb un milió d’euros, per ajudar a tirar endavant projectes d’emprenedoria a les Terres de Lleida

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, acompanyat del tinent d’alcalde i regidor de Promoció de la Ciutat, del Comerç, del Turisme i de l’Ocupació i l’Emprenedoria, Rafael Peris, ha mantingut avui una trobada amb el President de GlobaLleida, Ramon Roca, i amb el seu conseller delegat, Oriol Oró, amb l’objectiu de repassar l’activitat de l’ens i posar sobre la taula temes com la captació d’inversions per a Lleida, una de les prioritats de l’actual paer en cap i el seu equip de govern.

En el decurs de la reunió també s’ha posat el focus en la necessitat de donar a conèixer amb major intensitat el Fons d’Inversions, la línia creada específicament per Globalleida, dotada amb un milió d’euros, per ajudar a tirar endavant projectes d’emprenedoria a les Terres de Lleida. “Treballarem conjuntament per aconseguir una millor difusió i projecció d’aquest Fons d’Inversió”, ha remarcat el paer en cap.

La trobada ha servit també per posicionar Lleida com a territori intel·ligent. En aquest sentit, la Paeria i GlobaLleida treballaran conjuntament en l’organització d’una convenció sobre territoris agraris intel·ligents, una trobada de caràcter internacional que servirà per debatre i posar sobre la taula les estratègies que s’estan duent a terme a tot el món per avançar des d’un punt de vista social i econòmic en el desenvolupament d’aquests territoris, en especial l’Horta de Lleida.

El paer en cap ha destacat, una vegada més, la voluntat de l’equip de govern d’impulsar un pla per definir un nou model econòmic per a l’Horta de Lleida en la línia de l’smart agro, amb l’objectiu de fer les explotacions agràries més competitives i innovar en termes relacionats amb la producció, comercialització i màrqueting dels productes. En aquest sentit, Larrosa ha destacat el pla de modernització del reg i l’aposta per la mobilitat sostenible com iniciatives encaminades a aquest objectiu.

Trobada institucional a Osca per reforçar les relacions entre les dues comunitats

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, s’ha reunit avui amb el president de la Diputació d’Osca, Miguel Gracia i l’alcalde d’Osca, Luis Felipe

La Diputació d’Osca ha acollit avui la trobada institucional entre l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, el president de l’ens provincial, Miguel Gracia i l’alcalde d’Osca, Luis Felipe. En aquesta trobada, que es produeix després de la reunió mantinguda en la passada Fira de Sant Miquel, s’ha seguit treballant en l’enfortiment dels nexes econòmics i comercials que existeixen entre les dues comunitats.

En el marc de la trobada s’ha parlat d’ impulsar el dinamisme econòmic dels dos territorials aprofitant les potencialitats de cadascun i s’ha continuat posant de manifest la voluntat de col·laboració mútua.

En les properes setmanes es treballarà en la configuració del foro anunciat a la Fira de Sant Miquel que ha de contribuir a materialitzar la cooperació de les dues comunitats.

Fèlix Larrosa, nou alcalde de Lleida, ofereix “diàleg i mà estesa a tots els grups”

Proposa un gran Pacte per al Civisme a la Ciutat, remarca l’aposta per la lluita contra les desigualtats i es compromet a presentar un Pla de Polítiques Actives per a la Gent Gran de manera immediata
Ha estat proclamat paer en cap en un ple extraordinari celebrat avui, en el qual també ha pres possessió Joan Queralt com a regidor del PSC

Fèlix Larrosa ha estat elegit avui com a nou alcalde de Lleida en un ple extraordinari celebrat aquest matí al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Lleida i que ha estat presidit per la fins ara alcaldessa en funcions, Montse Mínguez. Larrosa ha estat proclamat alcalde com a cap de la llista més votada a les últimes eleccions municipals, després que cap candidat obtingués la majoria absoluta necessària per ser investit en la votació dels regidors. Durant el ple també ha assumit el càrrec de paer Joan Queralt, que substitueix al consistori el fins ara alcalde, Àngel Ros, després de la seva renúncia.

En el seu discurs, el nou paer en cap ha volgut deixar molt clar el missatge de “diàleg i mà estesa a tots els grups”. La seva primera proposta ha estat un gran pacte de ciutat: un Pacte per al Civisme. “Tenim un problema amb l’incivisme i hi hem de donar solució. Tots som convidats a consensuar-lo i a aplicar-lo com més aviat millor”, ha insistit el nou paer en cap.

Larrosa ha reivindicat la seva trajectòria i tarannà com a regidor, en què ha pactat mesures, programes i accions amb tots els grups polítics. “No és casualitat que hagi dedicat bona part del meu discurs a parlar de diàleg i pacte. Diàleg per recuperar projecte, però també diàleg per recuperar valors, diàleg per elevar el nivell de la política municipal, diàleg perquè és el que ens exigeixen els ciutadans”, ha reivindicat Larrosa.

El nou alcalde ha descrit a grans trets quines seran les seves prioritats en els pròxims mesos: les persones i els barris. “L’atenció a les persones ha de ser la principal preocupació del Govern de la Ciutat. Vull que Lleida sigui ciutat de referència en la lluita contra les desigualtats”, ha assenyalat Larrosa. En aquest sentit, s’ha compromès a presentar en els 100 primers dies de mandat un Pla Transversal de Polítiques Actives dirigit a la gent gran.

Un altre dels compromisos expressats pel nou alcalde ha estat amb els joves. “Lleida s’ha de comprometre amb els joves i els joves s’han de comprometre amb Lleida”, ha remarcat l’alcalde.

En l’àmbit econòmic, Larrosa aposta clarament per alinear estratègies entre administracions i societat civil. “Un dels grans reptes de la humanitat al segle XXI és la garantia de seguretat alimentària en el context d’un combat contra els efectes del canvi climàtic. Crec que com a ciutat, amb l’Horta, amb la potent indústria agroalimentària, amb una universitat amb ganes de ser referència en aquest camp, hi tenim un paper destacat a jugar”, ha reivindicat el nou alcalde.

Larrosa ha deixat clar també que Lleida ha de jugar un paper com a capital. “Som una ciutat que no se sent perifèrica, que vol ser protagonista, que vol ser referència per a tota la geografia catalana”, ha dit el nou alcalde. Una de les altres línies de treball que obrirà com a alcalde serà mirant cap a l’Aragó perquè “el bon veïnatge no entén d’ideologia ni de partidismes polítics. Hem d’aspirar a un bon veïnatge amb l’Aragó”.

Lleida, ciutat amiga de la gent gran

Lleida ha de ser una ciutat amiga de la gent gran i s’han d’impulsar mesures a favor d’aquest col·lectiu perquè, entre tots, construïm la ciutat a la qual volem viure. L’envelliment poblacional és una tendència que estem experimentant arreu. La proporció de persones majors de 60 anys està creixent progressivament i s’han d’adaptar les estructures i els serveis perquè incloguin les persones grans, amb les seves necessitats i capacitats.

El perfil i les demandes d’aquest segment de població estan canviant, s’han d’ampliar les activitats que s’ofereixen i obrir canals de comunicació i de relació perquè pugui participar activament en allò que l’afecta de manera directa.

Hem de capgirar estereotips negatius i donar més protagonisme a la nostra gent gran (que no vella), aprofitant el seu potencial, reforçant les seves fortaleses i fent que esdevinguin agents actius. La seva expertesa i coneixements ens han de servir d’exemple i han de contribuir en l’educació i en els valors, respectant els trets característics de cada generació i perquè els uns aprenguem dels altres.

Les persones grans teniu moltes coses a dir i, des de l’equip de govern volem escoltar-vos. Hem de treballar tots plegats en el gran projecte de la ciutat, amb actuacions que impliquin les diferents àrees municipals.

Els últims mesos, l’Àrea de la Gent Gran de la Regidoria de Polítiques per als Drets de les Persones ha tingut reunions sectorials amb el col·lectiu de gent gran per detectar i apuntar quines millores es podrien aplicar a la ciutat per millorar el confort. Han sortit diverses propostes com la freqüència dels autobusos urbans, els temps d’espera als passos de vianants, ampliar voreres o l’accessibilitat als comerços, i una programació cultural adaptada. Són accions variades sobre els equipaments, el comerç, la mobilitat, la salut, l’oci, etc. N’hi ha que estan al nostre abast i intentarem fixar un programa d’actuació per aplicar-les dins d’aquest gran pla transversal de polítiques actives adreçat a les persones grans que presentarem les pròximes setmanes.

Un dels reptes i problemes més importants en aquest grup d’edat és la soledat. Em preocupen les persones que viuen soles i, per aquest fet, hem d’assegurar una infraestructura al seu voltant, la qual els doni suport, tant en l’aspecte sanitari i assistencial, com en l’àmbit relacional i social. Hem de formular polítiques públiques que protegeixin les persones grans des de diferents àmbits. S’ha de pensar en l’habitatge, en el benestar i també en l’autonomia personal. S’han de contrarestar les mancances que puguin tenir i facilitar la conciliació perquè els seus familiars puguin tenir cura dels seus pares i mares, avis i àvies. Però també en el lleure, l’oci i la cultura. No hi ha millor cura que relacionar-te amb les persones que tens al teu voltant o sortir a passejar i parlar de les cabòries diàries. Els equipaments municipals, siguin llars de jubilats, centres cívics o bé centres culturals tenen un paper important que cal potenciar perquè hi hagi una major participació de les persones grans.

M’agradaria comptar amb vosaltres, veure a la ciutat gent gran activa i activista, que s’impliqui en la mesura que vulgui i pugui, i que faci arribar les seves inquietuds, propostes i il·lusions, perquè des de l’equip de govern es puguin valorar i així avançar en un model de ciutat accessible per a tothom, pensat per i amb les persones. La Paeria ha de formar part del vostre entorn, i plegats hem de fer un salt qualitatiu per millorar la vostra qualitat de vida i per construir una ciutat de tots.

Lleida, capdavantera en matèria de sostenibilitat a Catalunya

Lleida serà la primera de les grans ciutats catalanes amb un sistema de recollida porta a porta. Apostem pel medi ambient, i Ciutat Jardí i Vila Montcada seran les primeres zones de la ciutat de la prova pilot. Des de la Paeria apostem, amb fermesa i convenciment, per projectes que estan fent que la nostra ciutat sigui, cada dia, més respectuosa amb el medi ambient.

Durant aquest mandat hem creat els boscos urbans, i hem prioritzat que les plantes i flors que guarneixen la ciutat provinguin dels vivers de l’Ajuntament. Així mateix, en matèria de mobilitat també hem fet avenços importants, augmentant els quilòmetres de carril bicicleta i incorporant vehicles híbrids a les flotes d’autobusos públics.

Protegir el nostre entorn natural i executar polítiques decidides de sostenibilitat implica planificar, amb mitjans i criteris d’eficiència, quin futur volem en el nostre espai de convivència. Aquesta setmana hem presentat el pla pilot de la recollida selectiva porta a porta a dos barris de la ciutat: Ciutat Jardí i Vila Montcada. És un canvi molt important respecte al que tots estàvem acostumats a fer en els darrers anys amb els residus que generem a la llar. Tots els canvis comporten esforç i un període d’adaptació i, en aquest sentit, som conscients que al principi costarà una mica acostumar-se a les noves rutines que comporta aquest sistema però serà per un bé col·lectiu i de ciutat.

Començar el programa pilot de la recollida porta a porta constitueix un pas més i ens fa especial il·lusió perquè és un projecte molt treballat pels tècnics de l’Ajuntament i realitzat amb la seguretat que avançarem molt en sostenibilitat. Amb el porta a porta hi haurà menys soroll als carrers i desapareixeran la majoria de contenidors. Això comportarà més neteja i la millora de l’aspecte de l’entorn urbà.

Des de l’Ajuntament hem previst una campanya informativa i d’ assessorament que hauria de permetre esvair tots els dubtes que pugueu tenir els veïns i veïnes al respecte. Estarem amatents a les preguntes, explicacions i necessitats que ens expresseu els ciutadans i ciutadanes per desenvolupar el projecte de la millor manera possible i sempre pensant a fer de la nostra ciutat un model d’excel·lència en sostenibilitat.

Us animo a sumar-vos a aquest moviment verd, a aquesta Lleida en Verd que estem treballant per fer de la nostra ciutat un municipi on els estàndards mediambientals siguin òptims i ens en puguem sentir orgullosos. Depèn de tots nosaltres. Gràcies per la vostra col·laboració i el vostre compromís.

Discurs d’inauguració de la 64ª Edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 33ª Edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola)

Bon dia a tots i totes,

Honorable Consellera, President de la Cambra de Comerç, President de la Diputació, Delegat del Govern, Parlamentaris, Corporació Municipal de Lleida, Director de la Fira de Lleida, Alcaldes i Alcaldesses,

M’honora molt donar-vos la benvinguda a la Fira Agrària de Sant Miquel – Eurofruit en nom de la ciutat de Lleida.

Vull en primer lloc agrair la presència dels 325 expositors que prenen part en aquesta edició. Molt sincerament, gràcies per fer-hi confiança. La vostra participació a  la fira que es referència del sector agroalimentari a Catalunya té com a objectiu final posicionar Lleida com capital a Catalunya, a Espanya, Europa i el món.

Aquests dies, la ciutat de Lleida es posa al servei del progrés de la indústria agroalimentària a escala nacional i internacional, de la qual cosa n’estic molt orgullós,  i on vull destacar l’augment tant d’expositors com de visitants de procedència de més enllà de les nostres fronteres.

Sense anar més lluny, les exportacions a la nostra demarcació han continuat l’estela de semestres anteriors, i el primer semestre de 2018 hem assolit els 942,1 milions d’euros. Un increment del 0,4%. I són les empreses del sector alimentari qui encapçala les exportacions lleidatanes, amb un valor de 577,4 milions d’euros.

Creiem en l’aposta per la internacionalització, així com en la innovació i l’aplicació tecnològica al món rural.  Ho he repetit en algunes ocasions en aquests primers dies de mandat: som i ens sentim ciutat Creativa, del tipus que el sociòleg Richard Florida defineix amb les Tres T: Talent, Tecnologia i Tolerància. I aquestes T també són aplicables al sector i a aquesta fira de Sant Miquel. En cada edició es presenten novetats, nova maquinària més eficient i segura, majors serveis al sector i, sobretot, la incorporació de la tecnologia a l’agricultura i la ramaderia.

Avui les regles del joc són les d’una economia digital globalitzada i hem de ser capaços tots plegats d’assumir la dimensió del repte. El canvi va arribant al món rural i s’accelerarà els pròxims anys. La transformació digital és un repte per al qual ens hem de preparar perquè en això hi va el futur de l’Horta.

Consellera, amics i amigues, jo vull parlar de l’Horta i del nostre món rural. Parlar de l’Horta és parlar de la cohesió social.

Des de el govern de la ciutat, apostem la sostenibilitat social de l’Horta amb millores en les infraestructures, com el pla d’inversions en camins i el nou model de senyalització i la implementació de nous serveis com per exemple, del nou sistema de mobilitat de la T-Horta, o bé, el nou sistema de recollida de residus, com ja existeix a la trama urbana, i avançant en termes de seguretat ciutadana amb la creació de la nova aplicació mòbil que permet localitzar els habitatges. Un altre aspecte ressenyable és el Pla de Telecomunicacions, en fase de finalització, que ha de permetre avançar equiparant les cobertures del món rural al mateix nivell que la trama urbana.

Si m’he referit a la sostenibilitat social ara parlaré del que ha de ser un territori agrari de referència, innovador i competitiu.

Així, destaco el Pla d’Usos de l’Horta de Lleida té com a finalitat primordial consolidar l’espai obert a l’entorn de la ciutat caracteritzat per les produccions agràries i les funcions lúdiques, culturals o ecològiques associades al conjunt de l’espai. Cal fer possible millorar les rendes de les empreses agràries mitjançant l’assoliment de l’eficiència de les infraestructures i serveis, ordenant i planificant accions concretes.

Cal prioritzar les activitats agrícoles i ramaderes, facilitant la realització dels usos, les construccions, les instal·lacions i les infraestructures necessàries per desenvolupar aquestes activitats per davant d’altres usos o interessos que puguin resultar inconvenients o contradictoris. Millorar les infraestructures agràries que permetin una millora de la productivitat, qualitat i distribució dels productes elaborats.

Cal potenciar aquelles construccions i instal·lacions que donin valor afegit a les activitats primàries, com són el emmagatzematge, l’envasat, la manipulació i la transformació, tradicional o innovadora, dels productes obtinguts d’una mateixa explotació agrícola o ramadera. Calen més Fruites Blanch.

Hem d’afavorir la implantació d’altres activitats econòmiques relacionades amb l’Horta de Lleida i que permetin generar rendes complementàries als nostres productors. Com a tall d’exemple, el turisme rural, granges escola, etc.

Hem d’avançar en la implantació d’instal·lacions ambientals d’interès públic. Com els aiguamolls de Rufea.

El desenvolupament de l’Horta de Lleida passa per posar en valor les activitats tradicionals i promoure la innovació i modernització en el sector agrari. Amb aquest objectiu hem d’impulsar la creació de plataformes de dinamització i actuacions específiques per a la promoció de l’activitat agrària innovadora. I és que la qualitat dels productes, ha estat precursora d’una indústria basada en el producte hortofructícola i la ramaderia. Per tal de potenciar aquesta activitat econòmica, he proposat a experts de la Universitat, dels centres de referència en investigació així com a representants dels sectors públics empresarials avançar en el disseny d’un model econòmic i social sostenible.

Hem d’interioritzar el concepte l’AgroSmart, o territori agrari intel·ligent, l’agricultura 4.0 o l’impuls de StartUp Agràries, amb un lideratge rellevant per part de les empreses presents del Parc Científic, apostant per l’I+D i la seva transferència al món agrari. Hem d’avançar en termes de transició energètica, i per tant, és cabdal el pla de modernització del reg de l’Horta de Lleida i agraeixo en aquest punt a la Generalitat la seva col·laboració en el projecte, liderat per la Comunitat General de Regants de l’Horta de Lleida, que farà d’aquest un territori més competitiu.

Aquesta fira és un bé a preservar, un bé a potenciar. Com a Paer en Cap, percebo les ganes del sector per tirar endavant i des de l’administració volem ser els vostres aliats.

Deixeu-me que faci algunes pinzellades del moment sociopolític que tenim al davant. Per saber on volem anar i no repetir errors convé recordar com ha patit la nostra societat els darrers 10 anys.

Sortim d’una etapa en què han concorregut 4 crisis a l’hora: la crisi financera, la crisi econòmica, la crisi política i la crisi de confiança dels ciutadans cap a les institucions.

Afortunadament la crisi financera ha quedat enrere. El crèdit torna a fluir i moltes empreses han pogut recuperat múscul i estan en condicions de generar noves inversions.

Vull ser optimista també amb la crisi econòmica, i parlo de la crisis real, la que ha afectat a les famílies, als nostres conciutadans i conciutadanes. La recuperació econòmica es va obrint camí, com per exemple, indiquen les darreres dades de PIMEC a Lleida presentades ahir, on s’augmenta la creació de feina i la facturació. Amb tot una taxa d’atur que supera el 10% encara és una taxa d’atur massa alta. Com a Alcalde socialdemòcrata el meu deure és intentar que aquesta recuperació no deixi enrere ningú, que sigui el més equitativa possible i que, en paral·lel al creixement dels beneficis, creixem també amb cohesió social a Lleida i a les nostres comarques.

Malgrat totes les dificultats també vull ser optimista amb la crisi política que ha viscut Catalunya i Espanya. Han canviat coses i n’han de canviar més. Però ja estem en un moment nou, un moment de diàleg. Un diàleg que ha de servir per recuperar la confiança perduda. I un cop recuperada aquesta confiança hem de tornar a situar el debat, la negociació de l’encaix de Catalunya a Espanya als parlaments, que és d’on no havia d’haver sortit mai.

Per últim, tenim una crisi que és la més important de totes, que és la de la confiança dels ciutadans en les institucions. I quan parlo d’institucions, parlo de les públiques, però també de les privades. Dels polítics i dels empresaris. Confio que la solució de les tres primeres crisis contribueixi a fer més fàcil la solució d’aquesta quarta solució.

Però no n’hi ha prou. Recuperar la confiança de les institucions amb la ciutadania vol dir que hem d’entendre que l’exigència ètica i cívica dels ciutadans és molt més alta avui que el 2008. Els polítics ja hem rebut moltes lliçons en aquest sentit en els darrers anys i no hi ha altre camí que tornar a la base de la bona política: la transparència en les decisions, la recerca de consensos amplis en la societat més enllà de la política de partit, la coherència entre el que demanem els ciutadans i el que som com a polítics.

Necessitem una política i unes administracions capaces d’entendre les interaccions i els fenòmens de crisis, que es facin càrrec de les novetats i el canvi, una política capaç de reinventar-se a si mateixa contínuament, que no sigui estàtica, intemporal i reactiva, sinó viva i en constant transformació.

Torno al món agrari: què volen dir aquests principis aplicats aquí, a la fira de Sant Miquel. Vol dir que les administracions hem de ser diligents i actives, ser els vostres aliats en aquest moment de canvi, que ens hem d’alinear al servei d’aquest teixit productiu, important per l’economia catalana, i on esperem coresponsabilitat en aquesta aposta.

Totes les administracions hem de defensar els interessos del món agrari català. Estimar-se el país, també vol dir protegeix a aquell que fa els seus aliments.

Consellera, cal que treballem plegats per fer-ho possible. Cal  retornar al camp la dignitat que es mereix. Si demanéssim als pagesos què creuen necessari perquè el camp torni a omplir-se de gent, que hi hagi la renovació generacional tan necessària, segurament rebríem la mateixa resposta: preus justos. Cal fer política pensant en els veritables professionals agraris i que aquesta serveixi per generar un desenvolupament econòmic i de cohesió social al medi rural.

Finalment, la Fira de Sant Miquel és també part de la vida ciutadana i els lleidatans se l’han fet seva sempre. Per això, com a Paer en Cap de Lleida, us convido a gaudir de la nostra fira de referència, que fan gran la nostra ciutat i la posiciona com a capital.

Bona Fira!

Fèlix Larrosa i Piqué

Paer en Cap

Parlament 11 de setembre

Salutacions,

La commemoració de la Diada Nacional uneix els catalans i les catalanes al voltant d’un sentiment on tothom hi té cabuda, l’estima a Catalunya, la defensa de les nostres institucions d’autogovern i el desig compartit d’un futur millor per a la nostra societat.

La Seu Vella és el lloc on cada any ens reunim per celebrar la diada. Un espai, un lloc, un símbol. No només de Lleida, sinó de tota Catalunya.

La Seu Vella és testimoni de la llarga història d’aquest poble, de la voluntat de ser, de la resistència en els moments difícils que han patit la ciutat i el país, però també dels moments bons moments. És símbol de la capacitat d’aquesta societat de regenerar-se, de reconstruir-se després de les guerres, de generar progrés després de les crisis. O si ho volen, amb una metàfora més nostrada, de tornar a sembrar després de la pedregada que s’ha endut la collita.

Aquest és el meu primer 11 de setembre com a alcalde i arriba sens dubte en una moment important com a país. Un país que ha viscut un últim any molt agitat políticament, un país que encara no ha deixat del tot enrere les conseqüències de la crisis econòmica, però un país que anhela mirar endavant i construir una Catalunya de futur i de progrés, per tots i cadascun dels catalans i catalanes.

És indefugible en aquest moment per a l’alcalde de tots i totes les lleidatanes, fer referència al conflicte institucional que vivim. Un conflicte greu, amb trencament de consensos polítics que havien estat inalterats en els darrers trenta anys, amb conseqüències personals molt dures pels polítics independentistes que es troben a la presó, i amb risc que el conflicte passi de les institucions al carrer.

També és indefugible la meva responsabilitat com a Paer en cap de ser un “home de pau”. Un home de pau que reivindica el diàleg i el pacte com a cultura de govern i com a garantia de progrés, que vol que els conflictes que tenim es resolguin dins de les institucions polítiques legítimes, que desitja que Catalunya aprofundeixi i millori el seu autogovern i el seu finançament.

L’11 de setembre també és un bon dia per reivindicar els valors del catalanisme polític. Valors àmpliament compartits per la societat catalana, avui menyspreats en nom d’aventures de destí incert. Aventures que, paradoxalment, també alimenten actituds extremes de negació de què és Catalunya. Valguin aquestes paraules de Gaziel a Meditacions en el desert escrites el 1950, en un context ben diferent, però que avui són completament actuals: “si jo governés a Catalunya, a hores d’ara, ho sacrificaria tot, absolutament tot, a la unió dels catalans. No és que sigui aquesta una tasca indispensable: és l’única”

El moment polític és terriblement tens, però aquest país ja té experiència en aixecar-se després de períodes encara molt més foscos. El testimoni de Gaziel precisament ens ho recorda. Som davant d’un nou moment. Després de molts anys d’immobilisme, el govern d’Espanya, per boca del president Pedro Sánchez, ha ofert mà estesa, ha obert un primer camí cap a un acord, cap a una millora de l’autogovern. També m’agafo a les paraules de l’honorable president de la Generalitat parlant de diàleg i negociació en la conferència del 4 de setembre.

No hi ha cap altre camí que el de la legalitat constitucional, que és prou àmplia i flexible per fer possible el diàleg, la negociació i el pacte. No serà segur un camí fàcil, no hi ha varetes màgiques per refer els consensos, caldrà predisposició, paciència i empatia entre tots per tornar a la via del progrés i l’entesa.

També és veritat que ja ho hem fet en altres moments de la història moderna: la Mancomunitat, l’Estatut de la República, la recuperació de la Generalitat van ser possibles després de períodes de gran agitació política. És bo doncs que en aquest 11 de setembre no només mirem enrere pensant en les doloroses derrotes que ha patit aquest país, com la de 1714, sinó que siguem capaços d’inspirar-nos en aquesta capacitat de reacció que tenim els catalans en aquests moments fundacionals.

Lleida és terra de frontera, ciutat de pas, d’intercanvi, de diàleg. No som una excepció a Catalunya ja que aquest adjectius també són aplicables a les altres capitals d’aquest país. En aquesta diada també vull reivindicar el bon veïnatge, la capacitat que hem tingut com a ciutat de ser capital més enllà dels límits administratius de Catalunya.

L’Aragó i sobretot el territori de la Franja forma part del nostre dia a dia. Hi tenim vincles històrics, econòmics i comercials, familiars i sentimentals. És bo que en un dia com avui els reivindiquem en veu alta i fem sentir que la nostra és ciutat d’acollida, generosa i cordial.

El poeta Màrius Torres ho deia a La Ciutat Llunyana: “Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser, que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner, batecs d’aire i de fe”. Són uns versos de 1939, escrits en un context molt diferent. Que aquell somni de Màrius Torres, de reconstrucció de la ciutat com a símbol de la pàtria, malgrat que en bon part complert avui segueixi guiant-nos com a ciutat i com a país.

Som una ciutat de llibertat, de diàleg i de progrés no entenem tampoc Catalunya d’una altra manera. Treballem perquè cada dia aquesta ciutat i aquest país siguin una mica més grans, més integradors, més cívics.

Responsabilitat, il·lusió i valors

Amb il·lusió màxima i absoluta voluntat de servei, emprenc la meva responsabilitat com a paer en cap de Lleida. Comença una nova etapa per a la ciutat, un nou moment on em marco com a objectiu prioritari atendre les persones, aconseguir progrés i lluitar contra les desigualtat a tots els barris de Lleida. I fer-ho a través del diàleg, el pacte i la mà estesa a tothom: ciutadans, partits polítics, entitats socials, econòmiques i culturals.

Inicio aquest mandat en un context difícil a escala de país i a nou mesos de les eleccions municipals. Són unes circumstàncies no triades, però que m’empenyen encara més a centrar el focus de la gestió municipal en les persones i en els barris. Tinc molt clar que la legitimitat d’un alcalde no es guanya només amb una votació. S’aconsegueix en el dia a dia, al servei dels seus conciutadans, en el nostre cas, els lleidatans i les lleidatanes, als qui he procurat servir amb esforç, lleialtat i rigor com a regidor. Ho faré igualment com a paer en cap, encara amb més dedicació, responsabilitat i il·lusió.

Aquest està sent un mandat complex políticament, per això vull agrair públicament el to i les aportacions de les formacions polítiques de l’oposició en el ple d’investidura. La mà estesa que vaig oferir és sincera i honesta: reclamaré la mateixa responsabilitat i lleialtat a la institució que exigeixo a tots els meus col·laboradors, però governaré amb la bandera del pacte i del diàleg. Ho faré sentint-me un més dels 1.500 treballadors i treballadores de La Paeria. Considero que, del primer a l’últim, són el gran actiu que tenim com a ajuntament.

Lleida és capital. Així ens sentim i així volem ser reconeguts. Agafo ara el testimoni de l’Àngel Ros i de l’Antoni Siurana per donar un nou impuls a Lleida i amb la voluntat de fer Lleida una mica millor cada dia. Aquest seguirà sent el motor de progrés d’aquesta ciutat. Un motor que durant el meu mandat procuraré alimentar amb valors de llibertat, igualtat, justícia social i solidaritat al servei de tots i cadascun dels lleidatans i lleidatanes.

Fèlix Larrosa Piqué
Alcalde de Lleida

Discurs d’investidura

Bon dia a tothom,

Voldria començar la meva intervenció amb un agraïment cap a l’Àngel Ros. És de rebut, fer-lo, perquè institucionalment és el que toca, però també perquè l’Àngel ha dedicat 14 anys com a alcalde a Lleida i han estat molts els encerts per consolidar Lleida com a capital.

També vull tenir unes paraules per l’Antoni Siurana: ell va estructurar la ciutat i li va donar tots els serveis que necessitava per desenvolupar-se, sempre al servei de la cohesió social, en moments difícils on la democràcia s’havia de consolidar.

En referència a les seves intervencions, majoritàriament crítiques: les respecto, però són passat. Entenc que a nou mesos de les eleccions tots tinguin ganes de començar la campanya electoral, però crec que no és el moment.

Sóc alcalde en aquestes circumstàncies. En política no sempre es poden triar les circumstàncies. Tinc molt clar que la legitimitat de l’alcalde no es guanya només amb una votació, es guanya sobretot en el dia a dia al servei dels seus conciutadans.

En el nostre cas els lleidatans i lleidatanes, a qui he procurat servir amb esforç, lleialtat i rigor com a regidor i com a tinent d’alcalde. Ho faré igual com a alcalde, amb més dedicació, responsabilitat i il·lusió encara, si és que es pot.

Els demano, doncs, responsabilitat i lleialtat a la institució, els ofereixo, a tots mà estesa i col·laboració per a construir la ciutat que tots volem.
Vull agrair també a aquells partits que en un moment o altre han garantit l’estabilitat al govern municipal. Cal fer un agraïment sincer en aquest sentit perquè els pactes ens han ajudat a tirar endavant bons projectes per la ciutat. Aquest és un mandat de geometria variable.

Ja s’hi ha referit la portaveu del grup socialista. En clau personal,

Amb l’Agrupació d’electors del Comú:
He pactat… també temes relacionats amb la sostenibilitat.

Amb PP:
He pactat… mesures de planejament que potencien la Seu Vella en el seu camí com a candidata a Patrimoni de la UNESCO.

Amb la Crida:
He pactat… programes relatius a l’habitatge i millores en la gestió dels residus i de les aigües residuals.

Amb ERC:
He pactat…
La redacció del Pla Director del Riu Segre…
Eix Nord-Sud carril bici…

Molts dels projectes que s’acabaran en aquests nou mesos són fruit dels pactes del pressupost del 2016 amb vostès…

Amb Ciutadans:
He pactat… projectes per a la millora de la mobilitat sostenible a la ciutat.

Amb PDECAT:
He pactat…
Posar en marxa eines de promoció del patrimoni…
O el Pla d’usos de l’Horta, que de fet, va aconseguir el consens de totes les forces del ple.

I finalment, vull agrair a la Rosa Maria Salmerón els seu compromís i lleialtat amb el govern municipal.

D’aquest mandat ja s’han escrit moltes pàgines, però avui comença una nova etapa, un nou capítol. Un nou moment on tots els grups d’aquest ple hi són convidats a participar i decidir conjuntament.

No renuncio a l’herència, però encara menys renunciaré a la il·lusió de ser alcalde.

No renunciaré a projectes nous i engrescadors.

No renunciaré a nous consensos. Encara que hi hagi unes eleccions d’aquí a 9 mesos, repeteixo, per mi i per tots els que seiem en aquestes cadires, Lleida i els lleidatans i les lleidatanes han d’estar al capdavant de les nostres prioritats.

Sóc Fèlix Larrosa, amb les meves virtuts i els meus defectes. Exerciré d’alcalde com he exercit de regidor. I, evidentment, canvien les persones, per tant, canviaran algunes polítiques i canviaran les maneres de fer.

Per tant, mà estesa a tothom.

El primer que vaig fer ahir va ser parlar amb tots els grups. Diàleg amb tothom per buscar acords com més amplis millor.

No és casualitat que hagi dedicat bona part del meu discurs a parlar de Diàleg i Pacte.

Diàleg per recuperar projecte, però també Diàleg per recuperar valors, Diàleg per elevar el nivell de la política municipal, Diàleg perquè és el que ens exigeixen els ciutadans.

Aquests darrers dies han estat intensos. No només he parlat amb militants del PSC. He parlat amb molt lleidatans i lleidatanes preocupats perquè aprofitem aquest nou moment per recuperar certs valors bàsics a la política i a la ciutat. Els ciutadans prefereixen el consens a la discussió permanent, els arguments als crits, l’entesa a la confrontació.

Per això em proposo recuperar els valors. Sóc i seré l’alcalde de tots i totes, però ho seré a partir dels valors a què ha d’aspirar qualsevol projecte de progrés que encapçali algú del PSC. La llibertat, la igualtat, la justícia social i la solidaritat vull que siguin els quatre pilars d’aquests nou mesos de mandat. No entenc la política sense aquests valors…

Valguin aquestes paraules de Rafael de Campalans a “Política vol dir pedagogia” per definir la meva actitud:

“Les doctrines polítiques intel·ligents són aquelles que no es presenten com a sistemes definitius i closos, són les que es mostren sota caire modest i humà de postulats contingents i perfectibles, de simples camins d’indefinit millorament…”

M’he referit als grups polítics i als acords, però l’Ajuntament és molt més que això. Són 1.500 treballadors que cada dia amb els seus esforç fan que les polítiques que aquí decidim siguin una realitat, que funcionin els serveis, que la ciutat sigui segura, que estigui neta i que la vida s’obri camí.

Veig aquí els representants de la junta de personal i del comitè d’empresa dels treballadors de l’Ajuntament. Un missatge molt clar cap a ells: l’alcalde és sensible a les vostres inquietuds. Sóc funcionari de l’administració local. Sóc i em sento servidor públic, com els 1.500 companys i companyes de l’Ajuntament.

Avui no és dia de desplegar un programa de govern. Ho faré ben aviat. Però sí que m’agradaria avançar el treball que vull fer en quatre direccions.

Primer Eix: les persones.

L’atenció a les persones ha de ser la principal preocupació del Govern de la Ciutat. Vull que Lleida sigui ciutat de referència en la lluita contra les desigualtats.

I les primeres que hem de protegir són les més grans, especialment aquelles que viuen soles.

Som una societat cada dia més envellida i cal una política decidida per crear les infraestructures i els serveis necessaris perquè les persones grans envelleixin de forma saludable i activa, que els garantim tota l’atenció que requereixen i que els deixem exercir la ciutadania en plenitud.

Per això em comprometo abans del primers 100 dies a presentar un Pla Transversal de Polítiques Actives dirigides a la gent gran.

També vull posar el focus a l’altra banda de la piràmide poblacional: els joves. Aquí m’agradaria proposar un doble compromís: Lleida s’ha de comprometre amb els joves i els joves s’han de comprometre amb Lleida. Ells són el nostre demà i per això les polítiques d’avui les han de sentir com a pròpies.

Segon Eix: els barris

Lleida és la suma de moltes petites realitats veïnals. He lloat la feina d’estructuració que va fer l’Antoni Siurana en els seus mandats. Aquesta és sempre una tasca inacabada i que cal actualitzar als paràmetres del segle XXI.

Cada barri té la seva pròpia identitat i les seves necessitats. És als barris on han de ser possibles els nostres somnis com a ciutadans. És als barris on hi hem de trobar els serveis necessaris per fer-hi vida: escola, salut, cultura, oci. Vull que el foment de la participació ciutadana i els pressupostos participatius s’enfoquin a l’objectiu de millorar les condicions de vida de cadascun dels barris de Lleida.

Això passa per la millora de les vies de participació, per una major implicació de la Paeria en el dia a dia dels barris, per més inversió, però també passa per trobar més compromís amb la ciutadania.

És el que treballarem amb les noves àrees d’innovació social o el Pla Mariola 20.000.

Els confesso que estic una mica preocupat per les actituds incíviques d’alguns que, si ve no són majoritàries, sí que condicionen massa la vida als nostres barris.

Tenim un problema amb l’ incivisme i ens hem d’arromangar per donar-hi solució. Per això els proposo un primer gran pacte de ciutat: un pacte per al civisme. Tots som convidats a consensuar-lo per poder-lo aplicar com més aviat millor.

I quan parlo de Civisme no només parlo de ciutat neta, de carrers endreçats, de cuidar i respectar el mobiliari urbà, de preservar l’espai públic… Parlo d’un nou model de ciutat, sostenible, basada en els principis de l’economia verda, amb baix consum energètic, que s’abasteix tant com sigui possible d’energies renovables, que aposta pel transport públic, per la bicicleta, pel vehicle elèctric…

I que ho fa des del convenciment, des de la voluntat de posar el seu gra de sorra a una lluita global, la del canvi climàtic, però també a una lluita pròpia la d’estimar cada dia més la ciutat i fer-la millor perquè els que ens succeeixin la gaudeixin tant o més que nosaltres.

Tercer Eix: el talent.

Diu el sociòleg Richard Florida que perquè una ciutat pugui competir al món ha de tenir les tres T: Tolerància, Tecnologia i Talent.

Quan he parlat de persones i de barris, he parlat de la tolerància. De crear les condicions perquè Lleida sigui una ciutat amable i tolerant, pels que hi vivim, pels que ens visiten i també pels que puguin venir.

Per les altres dues T, el talent i la tecnologia sens dubte no en fem prou amb les polítiques públiques. Necessitem col·laboració, coresponsabilitat i reciprocitat amb la societat civil. Això vol dir compromís públic amb la nostra universitat, amb les inversions en infraestructures, en l’agilització de tràmits per a nous negocis, però també vol compromís de les empreses, amb inversió privada, amb impuls a la recerca i el desenvolupament, amb l’aposta per sectors de valor afegit.

El talent i la tecnologia han de sorgir d’aquesta col·laboració. L’Àngel Ros va fer bona feina en aquest sentit, i l’hem de continuar i millorar. Lleida té una bona oportunitat. Un espai econòmic on ser referència a Catalunya, Espanya i el món.

Un dels grans reptes de la humanitat al segle XXI és la garantia de seguretat alimentària en el context d’un combat contra els efectes del canvi climàtic. Crec que com a ciutat, amb l’Horta, amb la potent indústria agroalimentària, amb una universitat amb ganes de ser referència en aquest camp, hi tenim un paper destacat a jugar.

Quart Eix: Lleida capital.

Tenim un paper a jugar més enllà dels nostres límits. Lleida és capital. És capital d’una comarca, d’una província, però és més que això: és una capital de Catalunya. Una ciutat que no se sent perifèrica, que vol ser protagonista, que vol ser referència per a tota la geografia catalana.

Mai com ara en la nostra història havíem estat tan ben connectats amb tot el territori. Amb Girona, amb Barcelona, amb Tarragona,… És cert també que en matèria d’infraestructures ens queden assignatures pendents, i aquest alcalde serà el primer a exigir-les a qui correspongui, al govern de l’Estat o al govern de Catalunya…

Serem lleials cap a les institucions del país, però també esperem reciprocitat i interès pels assumptes de Lleida, tan des del Palau de la Generalitat, com del Palau de la Moncloa.

Som també la ciutat que té més contacte per història, per tradició, per relacions econòmiques amb l’Aragó.

El bon veïnatge no entén d’ideologia ni de partidismes polítics. Hem d’aspirar a un bon veïnatge amb l’Aragó. La franja és terra de frontera, terra de contrastos i de mestissatge, però Lleida també ho és.

La política no es pot convertir en un obstacle per al bon veïnatge i posaré tota l’ànima a reconstruir ponts, més enllà dels litigis judicials que continuaran oberts. Per això ja anuncio que una de les primeres accions com alcalde serà reunir-me amb els alcaldes de la Franja. Hem de tornar a ser ciutat de referència per tota la Franja. Ens uneixen vincles familiars, vincles econòmics i comercials, però sobretot tenim un vincle sentimental, que no podem seguir malmetent.

La responsabilitat de Lleida a Catalunya no s’acaba en fer de pont amb l’Aragó. Són temps difícils a la política catalana i a l’espanyola i l’alcalde de Lleida no pot ser aliè al moment que vivim.

La Paeria és la casa dels paers i també del paer en cap. Aquest terme és el que s’utilitza per denominar els alcaldes de Lleida. El terme paer procedeix de la paraula llatina ‘paciarium’, que significa pacificador o “home de pau”. Si Lleida és capital l’alcalde de Lleida té una responsabilitat amb el país.

Home de pau és el que seré a Lleida, però en la mesura que pugui hi contribuiré també a Catalunya i a Espanya. Alguns de vostès han votat els polítics que es troben a la presó o fora del país. Saben que jo sóc un home de paraula i de diàleg, que crec en la política per solucionar tots els conflictes.

Que Lleida sigui un exemple en això, el diàleg i la paraula, depèn de tots nosaltres.

Aquesta és la Lleida que vull compartir amb vosaltres. Junts construirem les bases d’un nou consens basat en el diàleg, la cohesió social i en l’exploració de camins compartits àmpliament per tota la gent de tradició democràtica.

En resum:
Farem canvis,
els farem amb la mà estesa,
amb les persones com a prioritat,
amb una feina intensa als barris,
amb un pacte per al civisme com a bandera,
apostant pel talent i la tecnologia per crear riquesa…

Benvinguts a aquest nou moment!

Gràcies per la seva confiança i per la seva atenció!

Fèlix Larrosa
Alcalde de Lleida